Aquests dies ha mort José Antonio González Casanova, catedràtic, intel·lectual, polític i activista exemplar, amb una trajectòria extraordinària tot i que avui pot resultar un perfecte desconegut per aquells que qüestionen la transició política espanyola.
Casualment, Óscar Alzaga, actor secundari d’aquell procés de canvi polític, acaba de publicar unes memòries de la Transició. Es tracta, molt probablement, d’un altre dels polítics fracassats i eliminat per aquesta correntia que minimitza el paper dels protagonistes que no encaixen en les etiquetes del segle XXI. Entre un i altre hi ha distàncies insalvables, però punts en comú, al marge del moment històric en el qual han hagut de batallar. Servidor té un especial preferència i estimació per aquests personatges d’alt nivell que la història castiga en vida i margina bé perquè no van ser prou radicals bé perquè la seva trajectòria evolucionà de forma permanent, precisament perquè mai no s’acomodaren en etiquetes fàcils d’entendre i d’explicar. M’alegra enormement que David Ginard publiqui una obra dedicada a la trajectòria historiogràfica del pare Massot i Muntaner. El pare Massot ha estat per a la nostra generació un mestre, un acompanyant i una persona a la que hem admirat enormement.
Aquest llibre l’honora igual que diu molt de l’editor del llibre sobre Ateu Martí, justament a Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Em permetreu citar tres exemples que consideram altament simbòlics, perquè responen a signes de maduresa i de canvi de tarannà del nostre temps, en bona mesura gràcies al rigor acadèmic i professional. Els nostres entorns personals, professionals i cívics estan plens d’experiències i d’històries d’herois anònims i de vides sense les quals resultaria difícil explicar la musculatura i els avenços d’un determinat moment de la història. La majoria d’aquests personatges no figuraran potser amb lletres majúscules en els manuals d’història, ni apareixen en els debats mediàtics, ni formen part dels llistats d’individus populars o de moda. La història del món s’ha enriquit amb les petites històries, i en tots els temps els grans protagonistes són sempre els herois anònims, els que intervenen de forma constant i contundent fent molt molt bé allò que la vida els ha servit en el plat, i materialitzen fins al final aquest perfil i aquest projecte de vida, sense cercar res a canvi més que ser conseqüents i profundament radicals treballant per canviar el món, i en deixar-lo, aquest món, tenir la seguretat que el deixen una mica millor de com el trobaren en arribar.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Es maravilloso nuestro tiempo. Es tal nuestra grandeza que un importante número de personas, digamos que las suficientes, consideran a un tal Fraudillo de la Sospechosa Tesis como el paradigma del gobernante ilustrado, progresista, justo, valiente y honrado. No añado ni una coma. No lo superen, iguálenlo.
Pues no veo por NINGUN LADO que la INFLUENCIA de tanto ACTIVISTA haya servido para NADA... La SOCIEDAD cada vez mas DOGMATICA Y EMBRUTECIDAD....