L’Europa de les llibertats

Ben pensat, no ha fet res més que plasmar en una sentència allò que el Tribunal Constitucional d’Espanya aplica per la via dels fets en el cas del president de Catalunya, Carles Puigdemont, i en la resta de polítics exiliats. Mentre que Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Suïssa, Itàlia... respecten la immunitat dels eurodiputats catalans, esperant que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui sobre les peticions d’extradició; el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional espanyols mantenen, desafiants, la vigència de les ordres d’extradició.

No sabem quin serà el resultat d’aquesta confrontació, ni crec que els especialistes en dret comunitari siguin capaços de preveure’n el final. El que tothom intueix és que la Unió Europea no pot permetre una rebel·lió tan important dels Tribunals de Polònia, d’Hongria i d’Espanya, de moment. La incògnita són les armes de què disposa la Unió per fer complir els tractats que la fonamenten i si la Comissió està disposada a aplicar-les. I, en aquest cas, quines seran les decisions que prendran els estats represaliats.

Així és que, d’aquest xoc de trens en pot sortir una Unió Europea més enfortida o més debilitada. Si al final prevalen els Tractats de la Unió per sobre la legislació dels estats, la Unió tendrà legitimitat per seguir en el procés de consolidació de les institucions europees i, especialment, en la defensa de la igualtat de drets de tots els ciutadans europeus. Això suposa la unificació de la legislació en matèria de dret penal, sobretot pel que fa als delictes polítics, i la progressiva unificació de la legislació tributària i laboral, entre d’altres. Perquè, així com en moltes ocasions, amb raó, s’ha acusat la Unió Europea de ser l’Europa dels mercaders al servei de les grans multinacionals; ara és l’Europa dels drets humans, de les llibertats individuals i col·lectives i de la justícia universal la que està en joc.

És cert que la Comissió, com a tot govern, està subjecta a pressions polítiques i intentarà contemporitzar per tal d’evitar una dràstica ruptura amb qualsevol dels estats membres; però els tribunals de justícia europeus són una altra cosa. Fins ara han demostrat la seva independència i rigor, limitant-se a aplicar els tractats de la Unió, especialment escrupolosos pel que fa a la defensa de les llibertats i al dret a un judici just. Si un estat incomplís les seves sentències, a part del greu desprestigi democràtic que patiria, hauria de ser sancionant severament.

En el cas espanyol, l’anunci de Pedro Sánchez de derogar la «ley mordaza», i la renovació dels òrgans judicials que estan pactant el Govern central i el Partit Popular, hauria de possibilitar rebaixar la persecució judicial contra els polítics catalans i les acusacions per delictes d’opinió contra la ciutadania. Això, i com acataran les sentències dels tribunals europeus els tribunals espanyols, els partits polítics i els mitjans de comunicació, determinarà si Espanya s’incorpora definitivament als ideals europeus, o si es manté a cavall entre el franquisme i la modernitat.