1

Palma ha sofert aquests darrers anys uns grans canvis poblacionals i d’estructura urbana. El meu barri, la zona de la Llotja, el Born i el carrer de Sant Feliu, de Palma, ha anat perdent vida veïnal i s’ha anat escorant progressivament cap al comerç turístic, la restauració i l’oci nocturn. Hi ha hagut una pèrdua per abandonament de la població originària, expulsada per les diferents dificultats de viure-hi i el recanvi veïnal s’ha donat en bona mesura per l’arribada de nouvinguts, molts d’ells estrangers, que no solen participar en la vida veïnal, o dediquen els pisos a lloguer turístic, per la qual cosa el barri perd cohesió social. Ara d’això en diuen gentrificació. El baix interès de l’Administració pública, l’Ajuntament sobretot, per a salvaguardar el dret dels residents a una vida tranquil·la és una dels principals causes d’aquest procés. Aquests darrers trenta anys el barri s’ha anat super-especialitzant en turisme, sofreix l’especulació immobiliària i l’excés de cafeteries, bars i restaurants. Una polarització cap al sector de l’oci i el turisme que, pel que es veu, encara no s’ha acabat. La posició geogràfica del barri, ben al centre històric i comercial de Palma, l’hi fa rebre també els impactes d’una gran quantitat d’activitats que es fan sovint aquí per mor de la seva centralitat.

Per això crec que cal impulsar iniciatives ciutadanes, un rearmament de la nostra societat civil, per aconseguir que al barri es pugui viure amb normalitat, consolidant els drets socials dels residents, que són drets fonamentals, com el dret al descans i a la inviolabilitat del domicili, violat pel renou sobretot, fomentant la participació en la vida del barri, des de les iniciatives culturals o la potenciació, utòpica si tan es vol, del comerç de proximitat.

Cal la defensa del dret a la ciutat de totes les persones residents. Que s’apliquin les diferents normatives municipals, entre elles les de la contaminació acústica, mitjançant la revisió de les activitats o la restricció dels horaris, l’ordenació de la circulació de vehicles o la limitació de l’aforament en l’excés d’ocupació de la via pública per part de bars i restaurants. Que se fomenti el lloguer de llarga durada o una borsa d’habitatge assequible per als joves, així com controlar l’ús turístic dels habitatges, malgrat una recent sentència judicial que tanmateix el PIAT (Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics) no confirma. Es podria potenciar la compra o el lloguer per part de l’Ajuntament de locals i la seva reconversió en comerços.

Hem de reforçar la vida dels barris de Palma. Recompondre la vida social donant suport a les associacions veïnals, com a socis o com a col·laboradors. Fomentar la vida de barri amb polítiques culturals dedicades a la gent local, resident, en aquest cas aprofitant, per exemple, un triangle de l’art i la cultura que tenim a la zona: el Baluard de Sant Pere, la Llotja i el Palau Solleric. Mirar de descentralitzar les activitats turístiques o l’excés de celebracions, dirigint-les a l’eixample o a les barriades de la perifèria.

Cal la col·laboració amb les associacions similars de Palma per elaborar propostes conjuntes. Sobretot des del punt de vista de la conformació d’un Nou Pla d’Usos del Centre de Ciutat, en el marc del PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana), que s’està redactant ara, amb propostes com: mobilitat tranquil·la, subministrament silenciós de mercaderies, foment del comerç local, zero renous i contaminació o ocupació restringida de la via pública. Per confegir una ciutat més propera, més viscuda, cal implicar-nos-hi. Palma crec que ho necessita.