3

Aquesta setmana la Fundació Bartomeu March ha tornat a una certa normalitat i ha obert la biblioteca al públic, després d’aquest més d’un any i mig d’irregularitat obligada. Aquest mateix diari ha confirmat la notícia i l’hem rebuda com aquella pluja que arribava després de mesos de sequera, ara sense rogatives públiques, perquè ens mereixia molt de respecte la decisió presa per la direcció de dita Fundació. És clar que per a molts aquest no és un servei imprescindible per a la societat, i així ho han contemplat les administracions sanitàries i els governs proposant mesures. Són moltes i reiteratives les referències a la cita Sant Mateu, «l’home no viu sols de pa», un vers que ha donat nom a obres com les de Wladimir Dudinzev o d’Enrique Gómez León, a cançons com la de Shakira. No vivim sols de pa. Macron fa algun temps ja va oferir un bon cultural destinat als més joves, i ara el Govern espanyol acaba de proposar-ho com una mesura per implementar el consum cultural entre el jovent. Entenc que les apotecaries, botigues i forns havien de romandre obertes durant el confinament i els mesos de recuperació, potser també era necessari mantenir oberts altres negocis, com els estancs i altres espais. Però convindrem que el sector més afectat per la pandèmia ha estat el cultural, i entre els professionals que treballen a les indústries culturals els més limitats han estat aquells que necessitaven consultar arxius, hemeroteques i biblioteques. Lamentablement aquest sector és cada cop més reduït, i potser amb la pandèmia encara haurà quedat més pansit, reduït a un estat testimonial.

Les biblioteques publiques se n’han sortit com han pogut; les generalistes han fet més d’allò que sabien i podien; però les biblioteques privades i especialitzades no han tingut capacitat per plantar cara a la gravetat de la situació. Els investigadors tenim la sensació, si me permeteu que parli en nom de molts, que no acabam de prendre consciencia sobre les conseqüències d’una societat que deixa de freqüentar els temples on es venera el llibre i s’hi concentra amb la certesa de localitzar-hi informació única. Sense la Biblioteca de la Fundació Bartomeu March, els historiadors i els investigadors mallorquins ens sentíem orfes, abandonats i dolguts. Hem estat afortunats amb el projecte de la Fundació i l’hi devem tant que no tenim dret a la queixa. Però la seguim necessitam, perquè per a molts, en els nostre imaginari personal l’equiparam a una ‘biblioteca nacional’, i els seus professionals seran sempre com a germans, col·laboradors i una part essencial per a les nostres recerques i projectes.