1

Entre tanta diversitat d’opinions i punts de vista de cadascú respecte al ser cristià, hi deu haver, per necessitat, l’esplendor de la veritat que es realitza amb una mirada de sentit comú: La identitat cristiana, que enquadram dins el marc de l’amor universal, es fonamenta en la fe personal, coherent i celebrada. Aquí estan els tres puntals essencials i inseparables de la vida cristiana. No existeix un cristianisme fraccionari. La fe personal vol dir que brolla com d’un batec, tan natural com una llàgrima, i al mateix temps és sobrenatural per essència. És un sí a Déu ple de gratuïtat, llibertat i confiança, és contingut de veritats revelades, és història, concentrada en Jesús de Natzaret i que s’expandeix amb la seva Església. Fe coherent vol dir que no és sols interior sinó que es realitza en les obres, perquè «la fe sense obres és morta» (cf. Jm 2,17). Ara bé, Déu no vol un activisme exagerat, mecànic; és necessària la motivació, conseqüència de l’amor. I fe celebrada: Celebració és comunicació. Segons un adagi antic: «Sols existeix el que es comunica». Nosaltres celebram o comunicam la fe mitjançant principalment amb l’eucaristia…