Josep M. LlauradóPalma21/10/21 3:59
TW
1

El parell de titulars que he llegit divulgant que el Nobel d’Economia d’enguany s’ha atorgat a tres acadèmics que «analitzen la vida real» m’ha reconciliat amb la ciència econòmica i gairebé amb el gènere humà. La mala notícia, emperò, és que aquest aclariment reconeix que fins ara el guardó es concedia habitualment a economistes que explicaven altres àmbits i que la ciència econòmica en general, suposant que tal cosa existeix més enllà del mot, té poc a veure amb els problemes i les preocupacions de la gent... real.

Quan el personal escolta que la inflació rondeja el 3 % i veu que la benzina puja un 25 %, o quan alguna administració pública s’endeuta sense cap neguit per milers de milions d’euros mentre els responsables critiquen que els ciutadans demanin un crèdit per anar de vacances, o quan les borses pugen en proporció directa a l’augment de l’atur, per exemple, segurament es demana quina economia és la real i sobretot quina economia preocupa realment als científics (suposant que ho siguin) que entomen aquests paradoxals esdeveniments.

Enhorabona als premiats, per descomptat. Ben segur que Joshua Angrist, David Card i Guido Imbens mereixen el premi i el gairebé milió d’euros que es repartiran, i ben segur que els seus estudis sobre el clàssic tema de la correlació i la causalitat en els fenòmens socials ens ajudaran a millorar la situació econòmica «real» i contribuiran a endurir l’economia com a ciència, que prou falta li fa.

Els diaris s’han quedat amb els mantres que els premiats van comprovar empíricament (aquesta expressió és una redundància, com saben tots els científics però no tots els economistes...) que l’augment del salari mitjà no crea més desocupació, i que les empreses que regalen bicicletes als empleats no aconsegueixin automàticament que aquests duguin una vida més saludable, i alguns lectors hauran pensat que aitals experiments els podria haver fet un estudiant de batxillerat, però segur que ells hi afegiren algun corol·lari genial. Bé, malgrat no sigui una ciència de les dures, les explicacions dels economistes sempre entretenen, fins i tot quan ens confirmen que més enllà de la vida real també hi ha vida, i que real no és sinònim de «perfecta».