0

Qui no ha estat a Assis no pot creure la potència que desprèn l’antiga ciutat medieval, que s’ha conservat gairebé intacta i plena de referències al seu fill més il·lustre. La ciutat desprèn un magnetisme invisible que irradia per damunt de les boires que emergeixen amb la matinada. Per damunt del reclam turístic, Francesc ha estat i és un dels sants més biografiats i pintats de tota la història. La seva personalitat senzilla alhora que enigmàtica, ha despertat els impulsos artístics de moltes persones, imantades per l’encís seductor del personatge. Des de Tomàs de Celano, Bonaventura de Bagnoregio, Jacopone de Todi, fins arribar a Nikos Kazanzakis, Jörgensen o Papini, sense oblidar-nos de Chesterton o d’Emilia Pardo Bazán. També el cinema i la pintura han afegit la imatge i el moviment a una vida absolutament desconcertant, que va marcar no solament el cristianisme occidental sinó que apuntalà l’Església per tal que resistís les crisis més devastadores.

No debades, el papa Francesc, ha recuperat aquest nom insígnia del vaixell de Pere, en uns moments difícils per a la institució, tot reclamant l’esperit de l’home que va ser identificat com un ‘segon Crist’. Paradoxalment, Francesc no va ser capellà, ni clergue regular, ni tan sols va ser teòleg, potser aquestes són algunes de les raons del seu èxit i també del misteri que produí no sols en vida sinó en els segles venidors. M’agraden les seves biografies, i per això he rebut amb gran plaer una de nova, feta amb molta gràcia i poques pretensions: Vida de sant Francesc d’Assís (Mediterrània, 2017) escrita pel caputxí fra Mateu Sanclimens amb il·lustracions de Miquel Oliveras. En aquest llibre, text i dibuix es lliuren a una bellesa que s’escampa amb la paraula i el traç, i que és fruit d’una experiència directa de la ciutat d’Assís i del seu entorn idíl·lic, on la naturalesa rica en boscos i rierols fa banal la riquesa humana. Així es comprèn millor la pobresa enlluernadora, interpretada de manera diligent a través d’uns dibuixos fruit d’un cop interior i d’una mirada sense avarícia. Dibuixos d’una gràcia essencial, acolorits l’indispensable. El text que els acompanya, elegant i sobri, discorre pels episodis vitals de Francesc amb subtilesa ascètica, que mostra el despuntar del convers Francesc, desertant de la monotonia del diner, o de les predicibles recompenses de la societat, i on queda retratat el convencionalisme patriarcal que obliga el fill a ser com el pare.

Un Francesc trencador i trencadís, fràgil i poderós alhora, reconegut per tothom com el gran investigador de la Pobresa, i un dels pocs en la història que bescanvià les robes de moda pels parracs del captaire, el bes de les joves més belles de l’Úmbria pel bes del leprós. El poeta sempre nou que es fa present en el càntic de les Criatures, l’ecologista abans que ningú i un pacifista sense organització. Un dels pocs éssers veritablement angèlics a qui les lletres i els dibuixos encara perfeccionen el seu inequívoc retrat d’amic de la nostra germana vida, tan imperfecta com plena de reclams.