TW
2

El canvi sòcio-econòmic sofert a les Illes per mor de l’impacte causat pel turisme és tal vegada el més important de la seva història a l’alçada, però, de l’arribada dels catalans a Mallorca l’any 1229. Ja en Miquel Ferrà l’any 1925 es planyia del següent: «Què volem?... Volem el respecte a les belleses naturals de la nostra illa, imposat si cal per la llei... i prescindeixo en aquest moment del punt de vista del turisme, que no podem acceptar com ideal únic de la vida d’un poble. Un poble deu aspirar a ser quelcom més que un hostal de forasters i els països de bellesa massa fàcil, com és el nostre, risquen de convertir-s’hi i perdre l’ànima en el comerç banal amb la turba cosmopolita, sense l’abrandament d’un ideal fort.» (L’ideal mallorquí).

El turisme ha modificat els contingents poblacionals de les Balears, ha induint una nova repartició territorial, ha provocat un ràpid canvi social, ha incidit fortament en els models de producció, provocant un abandonament del cultiu de la terra que ha passat a estar en ‘guaret social’ a l’espera de ser urbanitzada, han perdut població activa les branques industrials menys relacionades en l’activitat hotelera, tot passant per sotmetre la nostra naturalesa a un procés d’estrés ambiental per l’augment de la urbanització, la degradació del paisatge i una transformació del sistema de valors dels residents, producte de l’estandarització del consum i del procés galopant d’aculturació per la modernització de la societat balear que, ara mateix, s’interroga sobre si no es podria haver fet d’una altra manera, si el model s’ha exhaurit, si és el preu que s’ha pagat per passar de pobres a classe mitja.

Vivim ara d’un tipus de turisme massificat que no té interès en res que no sigui el sol, la platja, la diversió... Es romp, amb aquesta catalogació, la concepció del turisme com a intercanvi enriquidor de cultures i altres adjectius positius. Ja se’n va témer Robert Graves quan a un dels seus personatges li demanen «on has anat de vacances?» Contesta: «No ho sé. M’hi han duit volant» (Graves, R. Majorca Observed). De totes maneres s’ha de dir que la pressió que els turistes han exercit sobre Mallorca aquest darrers anys, s’ha vist també catalitzada per la dels residents estrangers sobre els espais interiors, considerats com espais de refugi pels indígenes, la qual cosa ha encès les llums d’alerta de la saturació i d’haver superat les capacitats de càrrega social i ambiental.

Com ha observat algú «la Mallorca preturística era un paradís... només per als botifarres». La societat illenca de l’etapa preturística no havia estat mai impregnada suficientment per la revolució liberal, ni tan sols pel món urbà, tal vegada per les característiques del caràcter de l’hà-bitat i de les activitats econòmiques de les Illes, definides per una població que, a les parts foranes, es dedicava quasi exclusivament a l’activitat agrària fins a mitjans del segle XX. Es conservava un apoliticisme subjugat pel funcionament caciquil del vot polític, la seva afecció als hàbits tradicionals, el seu temor als canvis, la por a les autoritats i un fort desig d’estabilitat. Tot plegat característiques d’una societat atemorida i molt conservadora. Els homes i dones de les Illes conformaven una societat estructurada en una massa de jornalers agraris, pagesos de petita i mitjana propietat, artesans, petits industrials, comerciants, rendistes, funcionaris i un clergat regular i secular nombrós i influent.

Tots, els jornalers i els pobres, juntament amb sectors de l’exèrcit, el funcionariat i els terratinents fornien les capes socials illenques. La societat mallorquina, per mor del turisme, s’ha transformat: un ràpid canvi social; la creació d’una estructura social heterogènia; canvi de signe migratori; canvis en l’estructura demogràfica; mobilitat vertical de la població; falta d’inte- gració de determinats grups socials; superació definitiva de l’aïllament insular... L’economia turística, hiperespecialitzada i depenent de la conjuntura exterior ha originat una nova societat molt diferent de la de principis de segle XX.