3

Arran de les eleccions generals a Alemanya, no han estat pocs els periodistes espanyols més o menys progressistes i els representants de PSOE i Podemos que han fet pública la seva enveja en veure com al país que ha governat Angela Merkel durant setze anys s’hi aïlla l’extrema dreta.

Quan parlen d’aïllar, els periodistes i polítics espanyols no volen dir que l’extrema dreta no tregui representació parlamentària (AfD ha tret bons resultats arreu del país), sinó que cap dels altres partits no hi pacta en cap circumstància.

Aplicat al mapa polític espanyol, això implicaria, segons aquests periodistes i polítics, que mai ningú pactàs amb Vox. El problema, com sempre, és que el progressisme espanyol, per una mescla de covardia, impotència, interessos i cinisme, es fa trampes al solitari. I no es fa les preguntes pertinents.

Per exemple, aquesta pregunta: per què a Alemanya es pot aïllar l’extrema dreta? És molt senzill. Perquè, allà, la memòria històrica s’ha treballat a fons, la consciència dels horrors del passat és ben viva i el nazisme va ser depurat de les estructures de l’estat, per tant ara l’extrema dreta està perfectament limitada.

A Espanya, en canvi, no només no s’ha depurat mai el franquisme sinó que fins i tot fa dècades que molts volen fer creure que ser franquista és compatible amb ser demòcrata. En aquest sentit, dir que s’ha d’aïllar l’extrema dreta i referir-se exclusivament a Vox no només no serveix per aïllar-la sinó que la naturalitza encara més, perquè l’extrema dreta està incrustada d’origen tant en el gran partit del suposat centre-dreta espanyol (PP) com en els aparells de l’estat, des de la judicatura i els cossos policials fins a l’alt i mitjà funcionariat, passant per l’exèrcit. Ja ho he dit, però ho repetesc: l’extrema dreta de Vox és la menys perillosa de les extremes dretes que hi ha ara mateix per Espanya. És menys perillosa que la que pul·lula al cor mateix del PSOE, per exemple.

L’altre dia, el número 2 del Ministeri de l’Interior, el socialista Rafael Pérez Ruiz, va afirmar que la comissaria de la Policia Nacional a Via Laietana, a Barcelona, era «un símbol de servei públic que havia enfortit la democràcia». Que s’hi va torturar i matar? Res, detallets. Hi ha més extrema dreta dins l’esquerra espanyola que dins la dreta alemanya.