L’engany de l’excés

En època d’excessos (un xic rebaixats per la pandèmia...) parlem de l’excés d’anàlisis, que vist de lluny sembla excés de politització i és just el contrari: augment de la despolitització, sovint res més que renou... i sous per als analistes, per descomptat. La idea no és meva, i ja fa anys que va ser adjudicada, no sé si voluntàriament, a Philip E. Tetlock, un professor canadenc de ciència política (un oxímoron...) que aplegà durant més de vint anys 82.000 pronòstics de 284 suposats i reconeguts ‘experts’, amb uns resultats decebedors. Ho divulgà a El judici polític dels experts: la mitjana de les prediccions que van fer aquests experts, sobre un ampli estol de qüestions sociopolítiques nacionals –en el sentit de la parella de fet que formen Canadà i els Estats Units–, i internacionals superà per poc les fetes per ciutadans diguem-ne no especialistes, a través d’estudis estadístics, i les recollides a l’atzar. No diu gaire a favor dels suposats ‘experts’, i aquell primer estudi, del 2005, suggeria que molts dels experts predictors no es guanyarien la vida a l’empresa privada ni resistirien un (inexistent, però imprescindible) mecanisme que valoràs les seves anàlisis i les conseqüents prediccions amollades al llarg de dues dècades.