TW
3

El mot ‘competència’ és un derivat de petitio , que vol dir: dirigir-se vers algú o alguna cosa; també vol dir ‘demanar’. Però entre els que demanen, per exemple, justícia energètica, i els que es dirigeixen cap a la seva apetència lucrativa, hi ha una gran diferència de potencial a favor dels apetents. Llavors resulta que els estats de la liberal UE no tenen competència per regular el mercat, i que el Tribunal de la Competència es mostra incompetent per impedir l’oligopoli elèctric. Mentrestant, les majories silencioses no fan més que pidolar rebaixes davant la petulància de les empreses; no res de contestar amb alta tensió social.

En poques paraules, hi ha una competència deslleial entre l’«estat social i democràtic de dret» i els poders econòmics que, havent oblidat l’esperit liberal de la competència, volen perpetuar-se en el capitalisme més dictatorial. Com és lògic, en la competència deslleial sempre perden els competents i guanyen els aprofitats.

Malauradament, el de les elèctriques només és un exemple entre molts de la incompetència de la institució democràtica i els seus representants, el seu govern i el seu ordenament jurídic per dirigir-se, no a cap mena de justícia ètica –que això no seria realista– sinó, simplement, modestament, per dirigir-se vers accions judicioses i competents.