0

Mossèn Jorge María Bergoglio , arribat a Papa de Roma amb el nom del sant d’Assís pacifista i patró de l’ecologisme, no deixa de sorprendre’ns. Li diuen Francesc i prou, sense nombre darrere. Entre altres mèrits, Francesc té el d’haver fet seure al seu costat al dimissionari papa emèrit Benet XVI davant el televisor per veure la final dels mundials del 2014 entre Argentina i Alemanya a l’estadi de Maracanà (Rio de Janeiro), que els teutons guanyaren amb gol al minut 113. Un presagi per a l’argentí dels maldecaps que li vindrien al soli de sant Pere. No vos perdeu ‘Els dos Papes’, film de Fernando Meirelles ; magistrals Anthony Hopkins i Jonathan Pryce en els papers de Ratzinger i de Bergoglio . Es troba a Netflix.

El primer dia de setembre es divulgaven les respostes que Francesc donà a Carlos Herrera de la COPE, primera entrevista concedida des que al juny va ser operat. Preguntat pel conflicte polític de Catalunya, en tost d’esquinçar-se la sotana, el pontífex va treure ferro a la qüestió recordant que hi ha molts precedents d’independències de països en el passat recent europeu, i va citar en concret el cas de Kosovo (declaració unilateral d’independència de Sèrbia el 2008), que és reconegut per la UE, menys per Espanya perquè ho considera un precedent perillós, tot pensant en Catalunya o Euskadi. El periodista Antoni Bassas comentava que Francesc fins i tot va anar més enllà de desdramatitzar el debat sobre la independència de Catalunya i va posar l’accent en la reconciliació: «La unitat nacional és fascinant, però mai s’assolirà sense la reconciliació dels pobles».

El Sant Pare demostra conèixer la diversitat de nacions dins l’Estat i insta Espanya a assumir la seva pròpia història. Lluny de considerar la unitat nacional com «un bé moral d’obligada protecció» ( Rouco Varela i Cañizares dixerunt )! Aquest procés de reconciliació no passa per «claudicar de les posicions pròpies», però sí per «fugir de les ideologies que impedeixen qualsevol procés» de negociació. «El govern se n’ha de fer càrrec i tirar endavant la història com a germans, no com a enemics, i amb aquest inconscient deshonest que em fa jutjar l’altre com un enemic», recull Europa Press.

«La cosa clau en aquest moment en qualsevol país és que s’hagi reconciliat amb la pròpia història», ha recalcat. És obvi que hi ha amplis sectors de l’Estat espanyol, tant polítics com eclesiàstics, que es fan molt enfora d’aquests plantejaments. Faríem bo de pensar-hi.