Pere Antoni Pons04/09/21 3:59
TW
9

La vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants és una constant lamentable en la sanitat pública balear. Cada dia hi ha casos de sanitaris públics –el sou dels quals el pagam tots– que han maltractat, han menyspreat o s’han negat a atendre pacients perquè els parlaven en català. No perquè no els parlassin en castellà, sinó perquè els parlaven en català. És un tipus de fauna que tots els catalanoparlants tenim ben ullada, aquesta, perquè n’hi ha en abundància arreu: són ultranacionalistes que eliminarien tots els parlants de llengües espanyoles –en teoria, per tant, protegides per la seva sacrosanta Constitució– que no són el castellà, l’única que ells voldrien que existís. Perquè ni tan sols es tracta, alerta, de metges, infermers o administratius que no entenen el català i que demanen de bones maneres que els parlin castellà, cosa que ja seria reprovable perquè un treballador públic té –o hauria de tenir– el deure de saber els dos idiomes oficials del territori on viu i fa feina. No es tracta d’això, però, sinó de castellanoparlants que no toleren el català, l’única llengua pròpia del país, i que abusen de la seva posició de poder per minar els drets fonamentals de pacients catalanoparlants.

Els tres partits del Govern balear –i aquí és del tot incomprensible que Més no mogui un dit per afrontar el tema– són, en aquest sentit, culpables: que sancionin durament els sanitaris xenòfobs, a veure si continuen amb el seu comportament repugnant. Per cert, si jo acompanyàs un familiar al metge i aquest el maltractàs –per raó de llengua o per la que sigui–, ja veuríem com li anirien les coses, al metge en qüestió. Vull dir que ens convé, als catalanoparlants, més esperit d’autodefensa, més enllà d’exigir que es garanteixin els nostres drets i que es compleixi la llei.

Sovint hi ha gent que afirma que als territoris no castellans de l’Estat espanyol no hi ha conflicte lingüístic, que la convivència i l’harmonia «bilingüe» prevalen. És una mentida, difosa tant pels castellanoespanyolistes menys obertament radicals i més astuts –que la difonen perquè els escrúpols els obliguen a amagar el seu comportament i els seus objectius colonials– com pels mallorquinistes –que la difonen perquè creuen que, si neguen el problema, el resoldran o el faran desaparèixer. Però el conflicte hi és, i creix, i cada vegada és més greu i intolerable.