La projectada edificació d’un bloc de pisos per iniciativa d’una immobiliària estrangera en el solar on s’havia aixecat la Casa del Poble, posa novament d’actualitat la seva envitricollada història. Una agrupació que s’anomena Els Amics de la Casa del Poble en reivindica el solar per tal de garantir que la futura edificació albergarà activitats d’ús social. La proposta té sentit. Ara bé, de qui és, en realitat, la Casa del Poble o allò que en queda actualment? De Joan March , no. Però tampoc sabem de quina manera rocambolesca va acabar essent propietat del Ministeri de Treball, el qual acabaria per vendre’l en subhasta l’any 2014. I tenim dret a demanar-ne clarícies, perquè en les estipulacions de l’escriptura de donació s’especifica clarament que l’edifici «no puede ser vendido (···) ni destinado a objeto diferente». És a dir, que ha d’ésser dels obrers i per als obrers.
En el seu moment, va constituir-se un patronat que vigilaria pel compliment d’aquesta ordre. El president n’era Llorenç Bisbal i, el secretari, Vicenç Torres . D’allò que succeiria amb l’edifici anys més tard, no en són, naturalment, responsables. Bisbal moriria abans de la revolta militar i Torres seria assassinat en la foscor de 1937. No cal dir que amb el triomf feixista la Casa del Poble fou requisada per Falange. En fi...! Parlàvem de la Casa del Poble que Joan March va cedir als obrers l’any 1920 a cost zero. Altra cosa és quina resposta n’esperava, March, d’un gest tan altruista. Un any abans de la donació, a causa de la carestia de queviures, els manifestants apedregaren els finestrals del seu casal del carrer de Sant Miquel. Va ésser el mes de febrer, quan Barcelona havia quedat paralitzada pel conflicte de La Canadenca. Allò que no volia March de cap manera, és que la Palma obrera actués com l’obrerisme català, bàsicament de signe anarquista. Així que va comprendre que havia d’establir ponts de relació amb el sindicalisme socialista. Llorenç Bisbal fou un d’aquests ponts; Montserrat i Parets, un altre. La donació de la Casa del Poble en va ésser el primer fruit. N’hi hauria més. La posada en funcionament de La Fertilizadora , a Portopí, per exemple.
Ara bé, aquesta connivència entre March i el socialisme que, a vegades, esdevenia col·laboració estreta, dóna peu a suposar que la Casa del Poble, a partir del restabliment democràtic, havia de fer part del patrimoni d’UGT? Vist amb els meus ulls, que són els ulls del carrer, de cap manera. És cert que els anarquistes, l’any 1924, no acceptaren la donació, però el 1977 hi havia diverses opcions sindicals i totes eren hereves de les antigues federacions obreres. Tanmateix, tots els dubtes que ara es puguin expressar entorn de la legalitat de la venda del solar, suposen fer retxes dins l’aigua. A l’entorn del carrer de Maria Cristina no queden solars edificables. Aquest, el de la Casa del Poble, n’és l’excepció. La cosa, per tant, no té remei.
Vulgues no vulgues haurem d’acceptar que la ciutat perd un patrimoni valuosíssim. Però abans, amb l’enderrocament de l’edifici, ja havíem vist com ens enterraven el record d’allò que representava. Eren temps de mordassa, no poguérem fer res per evitar-ho. El novembre de 1974, un funcionari dels sindicats verticals, Francisco Payá Agustí , va remetre una instància a Cort, essent alcalde Javier de la Rosa , sol·licitant permís per enderrocar-lo. I el va obtenir immediatament. El gener de 1975, amb Franco agonitzant, el solar va quedar net. Aquests dos homes, Payá i de la Rosa, acabaven de retre el darrer gran servei a l’esperit del 18 de juliol. Sabem els seus noms, fem que quedin gravats a la història. Allò que mai ja no sabrem és què se’n va fer dels materials demolits. No sé on acabo de llegir que les bigues, massisses, de llenya del nord, valien una fortuna.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
La demolición del puente del tren ideado por Gaspar Bennàssar, se puede calificar de SALVAJE fue demolido por la Consejería de Obras Públicas, Vivienda y Transportes del Gobierno balear, que dirige la popular Mabel Cabrer. (fuente ABC)
El que es va fer a la "casa des Poble" de Palma és el que molts ara pretenen fer: esborrar la memòria. Aquest edifici no podia legalment esser venut, tal i com figura a l'acta i escriptura de donació. Aquests tipus de fets s'acabarien aviat si els respnsables fossin responsables amb els seus bens particulars, llavors segur que s'hi mirarien un poc.