Joan GuaspPalma29/08/21 3:59
TW
1

Rosa Planas suggeria, en el seu article de diumenge passat, que a Afganistan, més que militars, s’hi haurien d’haver enviat missioners. El mateix he pensat jo moltes vegades. I ara mateix penso que encara hi som a temps. I no només a Afganistan. Com ja sabeu, na Rosa ni jo no ens referim a missioners exclusivament religiosos, que també, sinó socials, educacionals, esportius, econòmics, emprenedors, artístics, polítics, culturals: en definitiva, missioners humanitaris que portin la civilització, el progrés i el sentit comú a tot arreu. Sovint s’anuncia que els militars hi van amb so de pau. Si us plau, no em feu riure. Amb armes de tot tipus, fusells, tancs de combat, avions de guerra i vaixells armats de canons i torpedes? Amb aquest arsenal volen obtenir la pau?

No seria més raonable, efectiu i humà que tots els Estats disposessin d’exèrcits internacionals de missioners de la concòrdia i l’harmonia, en comptes d’exèrcits de destrucció compulsiva? Què fan en aquest sentit Joe Biden, Angela Merckel, Emmanuel Macron i Pedro Sánchez? Què fa el Papa Paco de Roma? No acabarem mai la feina, però menys encara l’acabarem pegant tirs i posant bombes.

Ara mateix hi hauria d’haver a l’Afganistan i a molts altres països un exèrcit de missioners encarregats d’evacuar les dones i els infants dels seus països forassenyats i portar-los a lloc segur i en condicions de fer una vida humana com cal. Però aquest exèrcit no hi és. Enlloc. Les diputades afganeses es troben a indrets amagats de tothom perquè les seves vides corren perill imminent de mort. Ni Biden, ni Merckel, ni el Papa van a buscar-les per portar-les a Washington, a Berlin o al Vaticà perquè puguin viure en condicions normals. No són lleons ni tigres ni elefants salvatges els que les volen degollar, sinó homes violents i sanguinaris sense ànima ni cervell. Ens fan falta molts missioners. Exèrcits de missioners sufragats per tots nosaltres. Democràticament.