Llorenç Capellà27/08/21 3:59
TW
1

La polèmica entorn de la supressió del noms franquistes o d’exaltació del feixisme dels carrers de Palma s’ha resolt amb el veredicte inapel·lable de l’anomenada Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics, un grup d’opinió amb un nom més llarg que un Parenostre i tres Gloriapatri. Inexplicablement no s’ha fet públic el nom dels seus components, la qual cosa suposa una important falta de sensibilitat de Cort perquè ens mereixíem saber qui decideix per tots en un tema que aixeca tanta polseguera. Ben segur que a la taula de treball s’han aportat arguments sòlids, documentats. Tanmateix en la decisió darrera, més que raons històriques i ideològiques, sembla que s’han tingut en compte criteris pràctics destinats a apagar focs o a tapar boques. Fet aquest preàmbul, parlem dels marins.

És cert que Churruca i Gravina no foren feixistes. I no ho foren per una raó inapel·lable: quan aquests soldats se les tenien amb no sé qui, la padrina de Mussolini caminava de grapes. L’almirall Cervera tampoc no va viure a bastament com per a embadalir-se amb el Duce. Això no obstant, és de domini públic que els tres accediren al marbre de les cantonades en l’època de més exaltació patriotera del franquisme. En aquest cas, la Comissió ha decidit contextualitzar-les per tal d’evitar qualsevol referència als Caralsoles. Tot i així, està justificada la seva inclusió en la guia de carrers? Ni per pensament. Gravina i Churruca participaren en la Batalla de Trafalgar, fent part del comandament de l’esquadra espanyola i napoleònica que s’enfrontà a l’anglesa.

La batussa que reberen, espanyols i francesos, va ésser èpica. Si és tan important servar-ne el record per allò tan espanyol de ‘con los míos con razón o sin ella’, n’hi hauria prou amb un sol carrer que es digués Màrtirs de Trafalgar en homenatge als soldats de lleva que moriren pels interessos d’altri. Tocant a l’almirall Cervera, què em direm? Va comandar l’esquadra espanyola en el desastre de Santiago de Cuba, l’any 1898. En va ésser culpable...? Probablement no. O no del tot. Això no obstant, la jerarquia militar li va incoar un expedient de responsabilitats que acabaria per arxivar-se com tants i tants d’altres. Ho record, perquè si li retiren el carrer no hi ha motiu per a posar el crit en el cel. A Barcelona l’hi llevaren per dedicar-lo a Pepe Rubianes . I què...? Res. Tal dia com avui farà un any...!

Però anem a l’altra part de la polèmica, la dels fets de guerra que suposen un enaltiment de l’èpica feixista. Doncs mireu, aquí la Comissió, en comptes de contextualitzar, com ha fet amb la marineria, ha descontextualitzat. Així que els carrers Brunete, Castillo de Olite, Alfambra i Toledo, tots posats entre els anys 1937 i 1942, passaran a dir-se Vila de Brunete, Passatge Reial d’Olite, Vila d’Alfambra i Ciutat de Toledo. Ai mare meva quin bunyol...! La cosa no tindria més importància que la purament anecdòtica, cas que la descontextualització no fes jurisprudència. Si la Comissió considera que el nom d’aquests carrers convenientment descontextualitzat perd qualsevol connotació feixista i Cort i el Consell de Mallorca ho accepten, haurem de convenir que ambdues institucions donen per bona la sentencia del TSJB que prohibeix enderrocar el monument de la Feixina perquè temps enrere en va ésser retirada la simbologia nazi. Aleshores...? Que parli Cort. Però la realitat és aquesta, no n’hi ha més de fetes.