Igual que hi ha alegries patològiques com la del gandul i alegries sanes com les dels pares que esperen amb il·lusió el naixement del fill, així hi ha tristeses. Dignes em semblen a mi les tristeses provinents de la injustícia, la imperfecció, el límit i l’absència. Les quatre gaudeixen de molta dignitat.
La tristesa de l’amic que em convidà a casa seva i després d’haver sopat miràrem junts el darrer telediari i mostrà gran dol degut al que acabàvem de veure, uns immensos camps de refugiats; és la digna tristesa de la injustícia del món. La tristesa del fuster de persianes que em confessà: «Estic trist perquè no he aconseguit fer-les millor»; és la digna tristesa de no haver superat la mitjania i no reeixit, en l’ofici, més alta perfecció. La tristesa del corrent filosòfic de tradició hispànica, la de suportar «la cruz del nacimiento» (Unamuno), la del «mayor delito es el haber nacido» (Calderón); és la digna tristesa del qui coneix i sent el límit de la criatura. I la tristesa per l’absència del qui molt s’estima, com la de Maria Magdalena que amarada de llàgrimes cerca a la tomba i no troba el cos del rabí desitjat; és la digna tristesa de qui continua la recerca quan tot ho ha perdut.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Jesucristo fue mucho Más que un rabino...de hecho los rabinos hicieron lo imposible por que fuera CRUCIFICADO ..Klausner (1971) afirma que Jesús fue condenado a muerte por haberse presentado como Mesías, y no admite la afirmación de los que sostienen que fue llevado a la cruz por otros motivos: Sobre la cabeza de Jesús, en la cruz había una inscripción […] ‘El rey de los judíos’ […] Se infiere claramente que Jesús fue crucificado como Mesías Rey […] Esto hace insostenible la hipótesis de que el Galileo no se declaró Mesías ni siquiera en el final, y que siguió siendo sólo un Rabino farisaico, un profeta apocalíptico o un ‘precursor del Mesías’. Fue entregado a Pilato como falso Mesías, y como tal lo hizo crucificar el procurador (p. 353)