Guillem Frontera23/08/21 3:59
TW
1

Hem viscut els fets del turisme amb sentiments contradictoris: quan es va definir l’estat del turisme amb una onomatopeia d’aires triomfals –el boom–, es va detectar la unió que genera l’eufòria del triomf. Els havíem vençut la pobresa –no ben bé, però ens agradava creure-ho– i enterrat els segles d’apatia i d’immobilitat que perdien material humà en l’emigració. Emigràvem perquè dèiem i sabíem que la carn més barata era la carn d’home. El turisme venia a posar remei a aquella situació. I com que el seu domini s’estenia arreu de les costes, sobretot arreu de les platges, interioritzàrem com a imparable i benèfic aquell procés que ens duia al boom. És clar, atribuíem aquell esclafit a focs artificials per celebrar la victòria, i no pensàvem que a altres bandes l’havien detectat com el so d’una bomba de potència encara desconeguda.

Cavalcàvem el boom llançats cap a un futur sense fi, el món era nostre i nosaltres pertanyíem al món. I va ser en aquest cavalcar enfollit que el nostre urbanisme fou anomenat ‘balearització’, i volguérem creure, en principi, que aquest neologisme designava una altra etapa de prosperitat. També ignoràvem que, a altres bandes, era un mot estigmatitzant, que assenyalava un procés d’autodestrucció –deixem-ho en destrucció, perquè ja aleshores havien vengut empresaris i vampirs d’arreu del món a remoure els fonaments de l’arxipèlag.

Amb el que no hi va haver confusió va ser en l’esclat d’un altre mot en aquesta història: ‘crisi’, un estat de depressió (1973) que es repetiria uns anys després. Els sotracs patits per les crisis del petroli no són comparables a la de la pandèmia, però injectaren momentàniament la por en el cor místic del turisme. Cada vegada s’obria un temps de reflexió, era menester trobar fórmules perquè l’economia illenca no patís una pulmonia quan l’OPEP fes un atxem. Passats els moments de major preocupació, el verb reflexionar tornava a desaparèixer del diccionari. Amb la pandèmia, però, tothom va proposar-se fixar-lo al diccionari de la vida per sempre més. Ara ho havíem entès! Encara amb la pandèmia rodolant pel món, reneixen dos símbols d’allò que havíem de corregir: Punta Balena i els creuers. Per tant, a partir d’ara declararem inexistents les futures crisis.