Joan Guasp22/08/21 3:59
TW
0

No hi ha res més misteriós i enigmàtic que la naturalesa humana. Basta veure l’actuació dels talibans. Sembla que els homes no sabrem mai com som. I això que som l’únic animal conegut que és racional i autoconscient. Però no basta. Ho dic per tot el que està passant ara mateix al món. Les bregues i les guerres entre els homes no s’acaben. Un dels focus més esgarrifosos és el de l’Afganistan. Sembla mentida que es barallin i facin ús de tanta violència gratuïta: humans contra humans. No ho entendrem mai. És com si el Creador de la humanitat no hagués acabat la feina. Ens va donar intel·ligència i llibertat, però amb massa limitacions. Sabem raonar, però només fins a un cert punt. Com així? Coneixem el bé i el mal, però els apliquem de manera molt obtusa i estúpida. Sabem que som idiotes, però no sabem com deixar de ser-ho. Per què? Per què som tan incompetents i ximples a l’hora d’actuar? Per què tenim aquestes greus mancances? Per què?

Em sap greu haver de pensar que és a causa de la condició humana, de la seva naturalesa primigènia. Això seria com admetre que Déu es va equivocar quan va fer l’home i la dona. És molt fort, això, perquè sempre he cregut que Déu no pot equivocar-se. Aleshores? Tampoc vull pensar que és culpa nostra, dels mateixos homes i dones. Nosaltres no ens férem a nosaltres. Nosaltres no podem solidaritzar-nos amb els ‘defectes’ de la nostra naturalesa. Seria absurd. Som com som perquè no podem ser d’una altra manera. Les espigues del blat fan grans de blat perquè no poden ni saben fer cap altra cosa. Els humans fem actes humans perquè no sabem fer res més. No som divins. Els talibans són tan humans com ho som nosaltres, però no conceben la naturalesa humana com realment és. És així o em torno a equivocar, com ho faig, cada dia, un milió i mig de vegades?

Què tot sol que em trobo quan em trobo amb aquestes íntimes paradoxes!