He voltat uns dies per la Catalunya Nord, aprofitant que m’havien convidat a participar en un debat sobre crítica literària a la Universitat Catalana d’Estiu, que enguany celebra la seva 53a edició i que és molt més que un pseudoaquelarre independentista, tal com va voler fer creure el Diari de Menorca en una diguem-ne informació publicada fa uns dies. A Prada de Conflent, mentre dura la UCE, s’hi parla de tot, de política i de cultura, de feminisme i d’història...
Com a assistent, vaig escoltar una interessant xerrada sobre la traducció al català d’ Andreu Febrer de la Divina Comèdia de Dante –la primera en vers de la història– i una conferència de Vicenç Villatoro sobre el crític i pedagog Joan Triadú . Villatoro va recordar que en Triadú havia estat un crític respectat i apreciat, però també discutit i contestat. Que ho digués em va servir per al debat en què vaig participar hores després, quan va córrer per l’aire la temptació de mitificar el passat tot recordant el presumpte gran prestigi de què gaudien els Triadú, Molas , Castellet , Ferrater i cia. En realitat, és clar, aquell prestigi, en vida, no era tan incontestable com ara ens ho pugui semblar, i és que els grans prestigis gairebé sempre són retrospectius. Abans d’arribar a Prada, vaig resoldre un compte pendent: visitar el poble d’Argelers-sur-mer, les platges del qual varen ser, de 1939 a 1941, un camp de concentració on milers de republicans catalans i espanyols exiliats varen ser amuntegats i obligats a malviure.
Com que som en ple agost, les platges eren plenes de turistes. Mentre mirava el panorama, vaig pensar que la història de l’Europa moderna és la que va de la narrativa saturada d’ideals i de mort i de guerra de Joan Sales a les fotografies de Martin Parr , el retratista maliciós del turisme de masses. També vaig anar a les abadies de Sant Martí del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà. Vaig fer visites guiades amb turistes majoritàriament francesos, i cada vegada que la guia els demanava si sabien res sobre algun aspecte relacionat amb la catalanitat dels indrets –sabeu qui era el poeta Verdaguer ?, heu llegit el llibre Canigó ?, sabeu que Sant Gauderic era el patró dels pagesos catalans?– tots responien que ni idea. El nacionalisme depredador dels estats centralistes i uniformitzadors és una violència contra la història. I l’assassinat diari de la memòria i la veritat.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
M'agradava l'article fins que he llegit el darrer parágraf victimista...Au, a dormir una mica!!
A ver si vais con los lazos amarillos a Cataluña Norte y declarais la independencia, está claro que os metían cadena perpetua, pero esto es Spain
Cataluña Norte? Es Francia.
Nada que ver...el Centralismo FRANCES con el Estado de la AUTONOMIAS Español.....Res de res.....Y eso señor debería dejarlo MUY CLARO para que nadie se lleve a engaño.