TW
0

Mai no escric sobre esdeveniment violents. La violència sempre genera violència i provoca dolor físic i moral, menyscabament i humiliació. L’episodi de Samuel Luiz me provocà una gran feixuguesa d’ànim. Però per això mateix, necessit escriure i descriure el luctuós fet. Samuel podria ser fill meu o d’alguna de les meves amigues. Samuel no va morir, Samuel fou assassinat, pressumptament. Li clavaren una feroç pallissa grupal, un despietat estomacament. Mentre, Samuel bramava de dolor i només Ibrahima Shakar , un jove senegalès, intentà salvar-li la vida. Però la gossada mostrà l’esmolada barramenta a Shakar i hagué de partir. La perversa quadrilla, sedejosa de sang, estovà a Samuel. El tuparen a cops de puny i potades. El cap de Samuel semblava un fardell. Pim pam a la boca, als pòmuls, al nas, al crani. Quan el cos de Samuel quedà exànime i les animàlies comprovaren que l’havien assassinat, pressumptament, els covards escamparen a la corre-cuita.

Per a Samuel Luiz foren els 6 minuts més llargs. A quatre dels linxadors, tres homes i una dona, la jutgessa els acusa d’assassinat. I a dos, a més, els imputa un delicte d’odi. Mentre l’apallissaven, li deien maricón . Un delicte d’homofòbia. Amb posterioritat, els pressumptes assassins es reuniren en un parc i confirmaren lo que són, deixalles humanes. Vaja pallissa que «le he dado al maricón de mierda.» Un dels acusats confesà el seu despreci per les persones del col·lectiu LGTBI. «Tengo un problema con los gais.» Són una escòria supremacista, blanca i hetero! Els agressors no se n’empeneden, de moment. Uf, i quin tipus d’al·lota va amb aquests degenererats? El comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial, Pedro Agudo , pensa que lo del dia 3 de juliol de 2021, «marca un antes y un después», pel fet que, persones sense antecedents penals, colpejassin a un altra fins a la mort.

Samuel Luiz era un jove de 24 anys. Treballava com a axiliar d’infermeria en una llar d’ancians i, a l’ensems, cursava estudis de protèsic dental. Tot just començava a assaborir la vida quan, un vespre d’estiu, se topà amb una llorigada d’odiadors de gais. I l’embogida llopada d’homòfobs decidí assassinar, pressumptament, a Samuel.