Ja ha assolit el comandament de molts de mitjans de comunicació una generació de periodistes que han desenvolupat la seva carrera en redaccions sense vells. Val a dir que la primera línia de foc del periodisme gasta molt les persones i, si aquesta feina es realitza en zones de conflicte, causa víctimes per foc amic i per maldat general. Però ara al·ludim a zones on els riscos poden ser amablement reduïts: així i tot, l’ànsia i l’estrès fan el seu fet en els professionals.
Però a les redaccions sempre havien conviscut –o treballat– tres generacions de periodistes. Tres generacions: com les famílies on els que vàrem començar a caminar en aquest món tenim molt difícil d’imaginar com hauria estat la nostra infantesa sense els padrins i les padrines, que ens ensenyaren a parlar i ajudaren els pares a inscriure’ns en això que ha resultat ser la vida. Els periodistes vells –ara els més ben educats en dirien sèniors– no corrien darrere les notícies, però la seva presència constituïa tot un plus de memòria a les generacions més joves. Així, el present que aquestes generacions miraven de treure a la llum i d’auscultar-lo, podia disposar d’ancoratge en el passat, és a dir, assolia caràcter històric.
La nova societat va agranar de les empreses, sense més consideracions que la comptabilitat immediata, les persones a partir d’una certa edat. Després, la informàtica assentà aquest model de societat, fins que una altra comptabilitat, la de la jubilació, el va posar en qüestió. Però tardarem a veure, si és que els hi veim, més vells a les redaccions.
Sense la seva memòria, ja s’ha pogut comprovar que una bona part de l’actualitat quedat surant en una evanescència incolora, inodora i insípida. La informàtica i la seva capacitat arxivística serven menció dels fets, certament, però no el seu sentit històric. Com arreu de la societat moderna, hi ha aquí una dilapidació imparable de memòria. El model de les tres generacions no era perfecte i tenia un punt notable d’arbitrarietat. Però el seu naufragi ha suprimit l’efecte d’allò viscut en favor de l’asèpsia de laboratori. I que això succeeixi precisament quan la preparació universitària dels nous periodistes és la millor de la història no ofereix unes bones vistes sobre el futur.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Al periodismo NO se lo han cargado los Grupos Empresariales, que también...SE LO HAN CARGADO los CONSJOS DE ADMINISTRACION esperando el MANA del GOBIERNO en "Publicidad Institucional" HOY salvo muy honrosas y contadas excepciones el PERIODISMO NO EXISTE.