La notícia sobre la notable concurrència a la festa de l’Anyell, ens recorda l’enorme transcendència que la religió atorga a què el patriarca Abraham/Ibrahim estigués disposat a cometre parricidi. En el Gènesi, havia de sacrificar Isaac, el fill inesperat, miraculós, de Sara, considerat el pare dels jueus, no debades és un episodi clau perquè esdevenguin el Poble Escollit. Segons l’Alcorà es tractava d’Ismael, el primogènit, fill d’Agar, pare dels àrabs. Per al cristianisme és premonitori de la immolació soteriològica del Fill Únic.
Cristians, musulmans i jueus en fan exemple d’abnegació davant la voluntat de Déu, com també de la seva misericòrdia, perquè, en l’últim moment, afortunadament, permet bescanviar l’ofrena del nin per la d’un anyell. El happy end cauteritza el tràngol: Només era una prova (macabra, crec que hi convindrem).
En un sentit prou diferent, Prometeu és castigat eternament per enganyar Zeus, precisament en les ofrenes, en favor dels homes, i per haver-nos retornat el foc, i amb ell el progrés tècnic i el domini de la natura. L’alliberà Heracles, el parricida Heracles.
No sempre és fàcil conjugar la fidelitat a les pròpies creences, a les tradicions, litúrgies i referents religiosos que han forjat la cultura mediterrània i Occident, en general, amb la mentalitat moderna o, fins i tot, en algunes matèries, amb els drets individuals i col·lectius, innegociables en una convivència democràtica i humanista.
En tot cas, els funestos resultats històrics de la intolerància dogmàtica i els enfrontaments en matèria religiosa ens han ensenyat a ser cauts i considerats, amb un repartiment tàcit dels espais. L’hegemonia dels paradigmes ideològics i en comportaments culturals, la necessitat de referents útils, en contínua i inevitable evolució, es dirimeix dia a dia, però evita contraposicions essencials. En suren, això sí, de perifèriques, com les polèmiques sobre l’assignatura de religió, l’eutanàsia, la indumentària, l’avortament...
El que no poden fer creences i opinions és negar o defugir els avenços científics i del coneixement, i ja ens advertia Diderot que la raó és un llum feble i sempre hi ha un teòleg disposat a bufar i apagar-lo.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Feliz2021Vaya preguntita que te haces... yo me hice esa pregunta por primera vez cuando me obligaron a ir a catequesis... pero a la inversa... esta claro, que además del adoctrinamiento al que nos han sometido a la inmensa mayoría, debe de haber algo más que explique por qué unos continúan preguntándose una cosa y otros, los menos, la contraria
SisetMe gustaría saber a quien/es pides ayuda en momentos transcendentales (accidente, enfermedad, presiones, etc).
Com a societat hem d'anar llevant importància a les religions i doctrines que només ens separen, com falses nacions catalanes i Païssos catalans i Repúbliques catalanes que mai han existit, avui no ens podem basar en històries fantàstiques d'amics invisibles que ningú ha vist mai, només separen a la gent, aturen el progrés i crean odi. salut i força.
Bon article, gràcies ultimahora per deixar que algú amb cultura escrigui per aquí. Jo afegiria que com a societat hem d'anar llevant importància a les religions que només ens separen, avui no ens podem basar en històries fantàstiques d'amics invisibles que ningú ha vist mai, només separen a la gent i aturen el progrés