0

Un hoax és una falsa alarma per crear confusió; és distribuïda per Internet per provocar una cadena de missatges. És un engany que utilitza la bona fe per espargir-se: alertes de virus fatals, advertències religioses, urgències de solidaritats diverses, mètodes per fer-se ric, sistemes per allargar sa fava... De les radiacions del mòbil, «com qui dur un microones damunt», fins a les malifetes als aliments (llet caducada repasteuritzada i revenuda o l’avís de que la dioxina, verinosa, s’allibera de les botelles de plàstic). Com quan es deia que masturbar-se feia tornar cecs...

Són falsedats però amb advertiment: alerta, no hi ha cura per a això! Desodorants que provoquen càncer de pit, xinesos menjant fetus, robatoris d’òrgans humans per a transplantaments, profecies de Nostradamus lligades als atemptats a les Torres Bessones... o ara que diuen que el 5G pels telèfons ajuda a transmetre el COVID-19!

L’altra concatenació és amb les anomenades llegendes urbanes, per oposició a les antigues llegendes d’arrel rural. Una història recent que mai ha succeït, explicada com si fos certa. Exemples: una vaca cau d’un avió militar i enfonsa una barca de pesca; un treballador llenega dins un enorme encofrat de formigó i hi queda enterrat; animals trobats dins aliments envasats o a menjars de restaurants, amb predilecció per les rates als xinesos i les cuques molles a les paelles; cavalls fent pets mentre la reina d’Anglaterra passa revista (és al Youtube) o la del submarinista engolit per un hidroavió; hi ha cactus que absorbeixen les radiacions malignes emeses pels ordinadors, o fumar pell de plàtan torrada col·loca més que la marihuana...

Conta A. Nogué que algú es va tirar a l’estany de Banyoles, a la part més fonda i va desaparèixer, anys després el retrobaren venent cacauets al Born de Palma! Meravellós. Em recorda la mort del ciclista sineuer Alomar, segons la llegenda urbana atropellat per un parent d’en Franco. En Cabrit i en Bassa torrats? O Anníbal i Cristòfol Colom nascuts aquí? Més d’aquí prop: l’aigua subterrània de Mallorca prové d’un riu dels Pirineus; els xuetes no fan sabonera quan es renten; la Tramuntana forta empeny els menorquins al suïcidi...
Del licantropisme a la criptozoologia –monstres inexistents–, tot és més vell que el pastar.

Dones d’aigua –amb na Mariaenganxa de pous i cisternes estirant els infants que s’hi aboquen–, calamars gegants, el retorn dels dinosaures... es relacionen amb ciclops extraterrestres o amb un homenot desenterrat, de més de vint metres, del qual hi ha centenars de fotografies... a Internet. Catalina de Rússia morta en ser penetrada per l’enorme fal·lus d’un cavall. N’hi ha que pregonen que Jesucrist era homosexual, l’Arca de l’Aliança spielbergueriana, trinxes de les capes dels Reis d’Orient. El Rumeur d’Orleans: als provadors de roba es segresten dones per fer tracta de blanques. Més? Hi ha un engolidor gegantí: el triangle de les Bermudes; Hitler, Kennedy, Bruce Lee encara són vius, com Jim Morrison del grup musical The Doors... On enterren els xinesos d’Occident els seus morts? Les clavegueres plenes de cocodrils, la gent els hi ha anat amollant quan s’han fet grans. Els americans no han arribat mai a la Lluna.

Tot són producte del nostre temps però amb patrons tradicionals, reforçats per la inseguretat actual que provoquen el temor a les tecnologies, a les noves malalties, als efectes desconeguts dels transgènics o de les radiacions, les drogues, els costums diferents. També hi apareixen l’odi, la venjança i, poc, el toc sobrenatural. Quan es trobin amb aquest material a l’ordinador, malgrat els tallafocs informàtics, pensin en La flor romanial. I esborrin els missatges emprenyadors.