1

El passat dia 25, festa de sant Jaume, el bisbe de Mallorca tingué una intervenció pública a Algaida en una celebració que transcendia el fet religiós, sense perdre l’essència litúrgica. A l’acte hi eren presents els representants de les institucions polítiques locals i les elits culturals algaidines, amb els Cossiers i el seu entorn. La seva homilia tenia la voluntat de transmetre un missatge religiós modern, positiu i inclusiu, en clau cultural, cívic i polític. La fe, en realitat, només té sentit quan és integral i il·lumina el conjunt de la vida, fins i tot els racons més obscurs i ambigus de la condició humana i de les comunitats. En aquest sentit, el bisbe maneja molt bé els registres de l’oratòria i connecta amb facilitat amb l’assemblea, més encara en dies de festa major.

Entre les elits socials i polítiques de Mallorca, Sebastià Taltavull genera consens i demostra tenir dons i capacitat de lideratge, per aquesta raó connecta amb una ciutadania de base cultural cristiana, però crítica amb la institució eclesiàstica. En aquest sentit, el bisbe se mou amb comoditat i seguretat en el terreny social i cultural. Per enfortir els lligams amb el sector cultural ha apostat i arriscat amb un dels capellans més joves. Tot i la seva escassa experiència, Francesc Vicens no està decebent i està demostrant que assumeix responsabilitats i que navega prou bé en aquest llac de monstres marins que adesiara desafien amb petites batalles de caràcter intern. Afortunadament, l’Església de Mallorca compta amb una trajectòria sòlida i fiable en l’àmbit social, disposa d’entitats solvents i amb una capacitat extraordinària de servei, amb un estol de creients progressistes i afectats d’esperit secular que constitueixen la principal avantguarda de la comunitat cristiana. En bona part, compartim el discurs del bisbe, però no podem assumir amb la mateixa naturalitat el discurs integrista i pessimista de la Conferència Episcopal Espanyola, ara dirigida per un dels grans valedors de l’actual bisbe de Mallorca. No és creïble que Taltavull pugui estar còmode en una assemblea de pastors que viuen en un bimbolla i que, amb excepcions conegudes, fa segles que han desconnectat i no s’esforcen per sintonitzar amb la societat moderna. En aquest sentit, Taltavull estaria perdent una oportunitat històrica d’engegar reformes i fer canvis profunds, apostar per innovar en aquells àmbits més fronterers i més vius de la societat i de l’Església mallorquina. Massa temor, també, davant les decúries integristes de caràcter local i escassa confiança amb gent valuosa convidada a quedar-se a casa.