1

Una de les senyes d’identitat d’una ciutat són les seves llibreries, especialment les llibreries d’antic. Quan es va tancar la Llibreria Ripoll, situada al carrer de Sant Miquel, el cor em va fer un tomb. Semblava haver perdut un punt de referència, un aparador hipnòtic on el passejant no tenia més remei que aturar-se i contemplar el que s’hi exposava. El bon gust, el criteri, els llibres més rars i cercats, tot això es podia trobar i intuir. Perquè sempre et quedava el neguit de què n’hi havia més a l’interior, on s’atresoraven els exemplars més inassolibles. Aquests somnis s’esvaïren amb la baixada de teló i la posterior destrucció de l’edifici. La recent edició del Catálogo 74 ha fet reviure els records. En format digital i en paper, s’hi resumeixen els 90 anys d’aquesta emblemàtica llibreria, reflectits a través d’una selecció d’obres de meravellosa factura, dedicades especialment als viatges. L’Arxiduc, Pierre Lavedan, el viatge per Espanya en el segle XVIII d’Antonio Ponz, una primera edició del descobridor de l’antiga Troia, l’arqueòleg Heinrich Schliemann, una edició completa del Viage Literario a las Iglesias de España, de Jaime Villanueva, amb interessants notícies sobre esglésies mallorquines... són només algunes de les peces suculentes del rebost literari que amaga aquest catàleg.

El fundador de la llibreria, Tomàs Ripoll Sastre, va ser un bibliòfil col·leccionista que el 1930 obrí la primera llibreria en uns baixos de la plaça Quadrado. Mestre de professió, la seva vocació el duria a seguir comprant llibres fins a obrir el que havia de ser l’emplaçament definitiu al núm. 26 del carrer de Sant Miquel. Després de la seva mort, el succeí el seu nebot, Manuel Ripoll Billón, que continuà amb la mateixa empenta. Va ser soci fundador de l’Asociación Ibérica de Librerías Anticuarias, i ben aviat aquesta associació va ser admesa a la Lliga Internacional de Llibreters Antiquaris. Actualment el llegat de la Llibreria Ripoll està en mans de Carolina Ripoll Schwendinger, filla de Manuel, que dirigeix amb el mateix entusiasme des de l’actual ubicació en el carrer de Sans núm. 8.
Els tresors bibliogràfics són una part indissociable del patrimoni cultural d’un poble, cal que se’ls protegeixi, fomenti i valori per tal que continuïn vius i amb relleu públic. La desaparició dels col·leccionistes és una de les alarmes que indiquen que alguna cosa no va bé en la nostra civilització. El món virtual intenta desacreditar el món real, però esperem que no en surti victoriós, perquè en aquesta lluita desigual tots hi tenim molt a perdre. Els racons perduts de la memòria no viuen d’allò que veim en les pantalles sinó d’allò que hem descobert personalment amb els cinc sentits. Ningú fa els seus records amb imatges estereotipades sinó amb fulles de paper que es troben dins els llibres o en els espais onírics de les velles capitals europees, que com Palma van essent despullades dels seus referents identitaris.