L’aigua

En ple mes de juliol, quan tot crema i s’esvaiès l’afany de caminar i treballar en les tasques en què un abans s’alegrava i s’envigoria sols al pensar i somiar amb l’obra feta, per petita i insignificant que fos… En ple estiu, quan les nits i els dies se junten i s’agermanen desitjant simplement la frescura i la innocència d’un rierol que, sortejant camí entre pedres i arbres, insinúa un càntic misteriós i sempre jove… I en el cúmul de la calor, quan tots posam l’únic i incomparable plaer en un senzill tassó d’aigua fresca… aixecam la mirada i descobrim a l’horitzó el camí que ens condueix a la font de l’aigua viva que està just devora l’experiència de la fe en Jesucrist, veritat i vida.