Finalment, sembla que es farà desaparèixer la pintura de l’exterior de l’hotel Artmadams –i la gran majoria de ciutadans haurà fet un bon alè. Els propietaris no es devien conformar amb l’art amb què l’arquitectura embolcallava l’hotel i degueren pensar que, amb la pintura de José Luis Mesas, feien una aportació artística que enriquia la cultura ciutadana. Potser no entengueren que, en realitat, encenien un foc ple de reclams que inundaven les nits de malsons i els dies d’estridències.
Tal com està ara l’edifici, a penes s’hi pot endevinar la fesomia original. Si continuava així d’ara en endavant, se’ns privava d’una arquitectura que parlava del seu temps i que aportava elements fonamentals per a la lectura de la ciutat. I si hem de fer cas de Jean Clair, l’arquitectura és l’art que dóna personalitat al segle (La responsabilidad del artista.)
Crec recordar que fa mesos em vaig manifestar contrari al resultat que pretenien els propietaris i l’artista. No es que em vulgui desdir, però la veritat és que, en repensar la qüestió, m’he adonat que he après algunes coses –en relació al poc que en sé, com és natural– de les ciutats per la seva arquitectura. Ciutats caòtiques apareixen més ordenades del que et pensaves a primera vista si fas especial atenció als seus edificis i al que en queda. A la decrepitud i a les ruïnes d’una ciutat, hi pots descobrir la gran metròpoli que fou. De vegades, a un cornaló ombrívol hi resplendeixen els segles i les civilitzacions. L’arquitectura també et parla de la suplantació de la població d’una barriada o de l’abandó d’un casc històric deutor de la decadència de l’antiga classe dirigent. O el pas i comandament de la ciutat per part de forces estrangeres.
A l’illa, a Palma o a la seva àrea metropolitana, ja hi ha edificis incrustats fraudulentament en uns temps històrics que no els pertanyen –gòtics excessivament tardans o romànics atribuïbles a l’islam. Les ruïnes de nova planta, tant com els edificis ben mantinguts fora del seu temps, també contribueixen a definir la personalitat del segle. Per què no hi podríem afegir l’hotel en qüestió? Al capdavall, remarca la fesomia d’una ciutat moralment arruïnada, culturalment bastarda, desagraïda amb aquells que la volgueren fer millor.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Ni siquiera los políticos comunistas de la antigua RDA o de la antigua URSS se atrevieron jamás a poner cortapisas al arte y menos todavía a la arquitectura, dando lugar a edificios emblemáticos que aún permanecen en pie. Pero vaya sorpresa que la nacionalcatalanista izquierda balear tenga agallas para intervenir en la gestión pictórica de los hoteleros. ¡Mallorca pura!