TW
2

Quan parlem d’institucions públiques gestionades per l’esquerra les relacionem amb justícia social, cultura i progrés. És un tòpic, perquè la dita esquerra (i dir-li esquerra ja ho és, un altre tòpic!) malda tothora per desprendre’s d’aquells valors que la definien històricament i ho aconsegueix de deu vegades nou. Si vostès, amics lectors, tenen la paciència de cercar a Internet el vídeo de l’Ajuntament de Palma amb la presentació, per part de Sonia Vivas (Podemos) i Francisco Ducrós (PSOE), de la primera vetllada de boxa femenina que va tenir lloc, dissabte passat, a un pavelló esportiu del Secar de la Real, comprendran que aquesta esquerra actual s’assembla a l’esquerra de sempre tant com un ou a una castanya.

Abans de continuar, vull remarcar que el pavelló esmentat va ésser cedit als organitzadors per Cort i que l’aportació a la vetllada de les regidories d’esport i d’LGTBI i més coses, contribuïren a la festa amb uns tres mil euros. També amb exemplars del llibre de Dum Dum Pacheco Mear sangre... ? Probablement. Cal dir que els combats de boxa estan en declivi a la majoria de comunitats de l’Estat i que la boxa femenina, amb escàs interès fins ara, és considerada un espectacle –no una pràctica esportiva– que reuneix entorn del ring un públic majoritàriament d’homes, atrets pel morbo de veure com les dones s’estoven a cops. Com diantre el senyor Hila s’ha deixat embolicar d’aquesta manera? Què en diu Més per Mallorca, atès que comparteix responsabilitats de govern amb podemites i sociates? Pot un Ajuntament del segle XXI promoure un espectacle violent i masclista, empobridor de la condició humana, com és la boxa? No. És clar que no! Si no és que ha perdut el nord.

Tanmateix, tant la cessió del local com la subvenció econòmica freturen d’importància, en comparació amb els arguments que empraren el tàndem Vivas-Ducrós per a justificar el suport municipal a la gala de dissabte passat. A parer de Cort, dues dones que se balden a galtades suposen una passa endavant en l’aspiració del món civilitzat d’assolir la igualtat de gènere. D’altra banda (i ho diu l’Ajuntament), la boxa femenina s’ha de considerar una oportunitat d’integració que ni pintada per a joves estrangeres deixades de la mà de Déu o al·lotes residents que es troben en risc d’exclusió social. Aquestes i altres bestieses (hipocresia pura / arguments ideològics de l’Espanya feudal) diuen Vivas i Ducrós, fins al punt de fer-nos pensar que l’Esperit Sant, en repartir bonament el do de la saviesa entre els humans, va passar per davant Cort aviat i de puntetes. Però, amics, escolteu-me, visioneu el vídeo. S’ho paga. Si tant voleu per a saber qui és qui. És d’una pobresa cultural i ideològica esfereïdora. I un monument com la Seu a la falsedat, perquè hi ha una esquerra sense idees ni discurs que calla i calla i cobra i calla. Si en comptes de l’esquerra arriba a ésser el Pepé qui envileix el discurs de la igualtat d’aquesta manera tan fal·laç, us ho garanteixo: s’haurien cremat esglésies.