Macrobrot

L’origen del superbrot fou clar. Els bordegassos s’esbravaren i badaren les boques, tan profundes com a forats negres. Compartiren tassons, botelles, boques i babes. Ballaren, cridaren i ni usaren mascaretes ni respectaren distàncies de seguretat! Ni al concert de reggaeton de la plaça de toros de Palma ni a les excursions en vaixell ni a les habitacions d’hotel on, els encesos jovençans, també devien follar! Però quan compartien vídeos, posaven cares de Mater dolorosa i gemegaven com a nins d’uè. La quarantena no devia ser tan insofrible. Les balconades de l’hotel semblaven embellides per hooligans . Els confinats, d’escàs enteniment, exhibiren culs i mames alhora que asseguraven estar ‘segrestats’. M’alarma que papàs i mamàs adobassin la insídia, segrestar té connotacions funestes. A Ultima Hora es llegí el lament dels bergantells: nos han amargado las vacaciones .

Els pares podrien haver resolt el desgavell el primer dia. Però no els passà per allà. Llavors, els absurbs llimacs, maleducts i desvergonyits, convertiren l’hotel en un infern. Enutjaren als altres hostes i perpetraren tota casta de malifetes. La berganteria capriciosa amenaçà en no tornar a Mallorca. Idò anau a la lluna amb Jeff Bezos o provau d’anar a Malta! Els jovenel·los aviciats i els consentidors papis mai no haguessin imaginat aquest final: una jutgessa dictaminà que 175 tarit-tarats evacuassin l’hotel. El Govern balear, incrèdul, ni entengué ni compartí la decisió judicial, però l’acatà, clar. La ciutadania, atònita, mastegà claus ardents! I la quarantena? La magistrada, amb la fatal decisió, i molt abans d’hora, facturà cap a la península projectils humans amb càrrega vírica. Així, posava en perill la salut pública.