Pere Antoni Pons03/07/21 4:01
TW
3

Tot el que està passant amb els dos centenars i escaig d’adolescents que varen venir de viatge d’estudis i que ara estan confinats en un hotel COVID per un macrobrot confirma de nou que Mallorca, cada vegada més, només serà notícia per raons esperpèntiques i vergonyants. No se salva ningú del que està passant. És vera que certs joves s’estan comportant com uns aviciats incapaços d’entendre la situació, i que els seus pares, en lloc de contemporitzar i refredar els ànims, el que han fet amb les seves declaracions als mitjans de comunicació ha estat consentir-los més, alçurar-los més, escalfar encara més tot l’afer. Però no és just ni intel·ligent carregar tota la culpa en els joves i en les seves ganes –irresponsables i comprensibles, és a dir, comprensibles i irresponsables– de festa.

O és que els promotors del viatge d’estudis, tots ells se suposa que adults professionals, previsors i raonables, no haurien d’haver tengut en compte l’amenaça pandèmica general i haurien d’haver organitzat unes activitats menys arriscades per a la salut pública? O és que el Govern balear no ha tengut temps de sobres per evitar que es donés el cas d’un grup de joves desbocat participant en actes massius i exposant-se a fer córrer el virus? En un gir de guió digne d’una mescla entre Berlanga i Tarantino, els estudiants confinats començaren a fer circular la idea, amb l’ajuda d’alguns partits polítics incendiaris com Vox, que eren víctimes d’un segrest: #secuestrogobiernobalear ha estat el hashtag que s’ha fet famós.

En realitat, els únics ostatges, aquí, són Mallorca i tot l’arxipèlag, i el segrestador no és el Govern balear sinó la indústria del turisme de masses i l’Estat espanyol (rectific: en part, sí, també el Govern balear, per l’obediència servil davant dels poders hotelers i per la submissió resignada davant l’asfíxia fiscal d’un estat que només veu les Balears com un balneari i com un graner saquejable). Duc setmanes dient-ho (no som l’únic, és clar): en lloc d’usar l’impacte de la pandèmia per intentar canviar un model socioeconòmic depredador i empobridor, ens hi estam entregant d’una manera encara més cobdiciosa, incondicional i ofuscada. La cirereta escandalosa de tot plegat són els fons europeus postpandè-mia, que s’haurien de destinar a projectes d’innovació i serviran per canviar els aires condicionats dels establiments dels hotelers de sempre.