2

Què volen aquesta gent? Em refereixo a l’advocada gaditana que amenaça de denunciar el gabinet de Francina Armengol per segrest. Si la pandèmia no estigués associada a una realitat tràgica de dolor i pèrdua de vides humanes i llocs de treball, la reacció d’algunes famílies que tenen fills o filles segrestats perquè aquests fills o filles han fet el ruc, donaria peu a un sainet. Xesc Forteza se’n feria un llepadits amb totes les notícies que genera l’Hotel COVID. Però malauradament va morir, així que perdoneu-me la gosadia de suggerir un final de comicitat agredolça a tot això, en el benentès que la imaginació no tergiversarà la més que probable realitat. Avui o demà els segrestadors –és a dir, Francina Armengol and Cia– que han tingut el sentit comú d’aïllar els joves infectats o amb probabilitat d’estar-hi, començaran a sentir remordiments d’haver actuat amb duresa excessiva. Ja m’enteneu: tindran mala consciència, com si en comptes de posar-los en quarantena a un hotel de luxe amb vistes a la badia i alcohol a cabassos, els haguessin amuntegat en el camp de treball de Can Farineta. El polítics de latrina fan tot el que saben per posar-los l’opinió pública espanyola en contra.

Ja en sabeu les armes: demagògia, beneitura a voler i un antimallorquinisme clamorós. Us puc avançar que des de Cadis –que és d’on ha sortit la bajanada del segrest– ja consideren Francina Armengol quelcom semblant a Enriqueta Martí , la Vampira del Raval. Per descomptat, en arribar gener la Molt Honorable Presidenta pot posar-se bé en Déu, perquè és més que probable que les chirigotas la vexin com a Carles Puigdemont . «No sabemos si cortarle la cabeza a mandarlo a pelar», cantaven fa tres anys. Aleshores l’Espanya èpica, la del «a por ellos» i ecs...!, va fer-ne befa cruel del president català. En fi...! Continuem amb el colofó del sainet del megabrot i el més que possible acte de contrició que entonaran públicament les autoritats balears. De moment ja s’ha fet públic que els cent mil euros de l’estada dels escolars a l’Hotel COVID anirà a càrrec del Govern. Això vol dir que tots els ciutadans de l’arxipèlag haurem de pagar la capbuitada d’altri. Tanmateix, vull jugar-me doble contra senzill que la gentilesa i generositat de les nostres autoritats no s’aturarà aquí. Molt probablement –i tan aviat com l’advocada de Cadis prengui dues o tres tasses de til·la per controlar els nervis– oferirem a aquesta jovenalla una estada gratuïta d’una setmana o quinze dies per fer-nos perdonar el segrest. I per descomptat, podran gaudir d’un concertasso cada nit.

Tot sigui en benefici de la bona imatge turística que passa per oferir una imatge de Mallorca, més que admetent, servil. I què us puc dir...? Potser ens hauríem de plantejar si realment ho som, servils. Cas de no ésser-ho, ens demanaríem per quines cinc-centes Balears és la comunitat amb un tant per cent més baix de vacunació si és la que té un grau més alt d’exposició a la pandèmia; voldríem saber qui va donar permís per fer sonar reggaeton a la plaça de toros si la policia havia cursat un informe negatiu, o per què no s’exigeix, en el port i l’aeroport, una PCR a tots els visitants. Tanmateix, al marge de les responsabilitats que s’han de reclamar als responsables de la gestió pública, l’advocada de Cadis faria santament de callar. A Mallorca, aquests dies, estan augmentant els casos de contagi. Tenim dret a demanar-nos què passarà si una persona, una sola persona, es contagia i mor per la falta de civisme de tots aquests joves que no han sabut comportar-se. La COVID mata. De qui seran els morts...?