Amor hipòcrita

Sembla que no pugui ser, però Pedro Sánchez ho ha fet possible. La seva hipocresia és de pura raça hispànica-castellana. Ha dit que estima els catalans i les catalanes. Pedro Sánchez m’estima! És com si el gos del meu veí, que m’està lladrant tot l’any, i després em digués que desitja el meu benestar i la meva felicitat. Vaja manera d’estimar! Pedro Sánchez odia Catalunya i tots els catalans. Aleshores, m’odia. Per què, doncs, manifesta públicament que ens estima? Ho diu perquè no té la consciència tranquil·la, el mateix que els passa a tots els espanyols. Si ens estimessin voldrien que els catalans fóssim lliures, que parléssim la nostra llengua, que tinguéssim les nostres pròpies lleis, que poguéssim gastar-nos els nostres diners i gaudir de les nostres propietats. Però no volen res de tot això. Volen que puntualment passem comptes amb ells. Que els reverenciem, que els demanem perdó, que confessem que no ho tornarem fer, que no menjarem ni beurem ni riurem sense el seu permís. El permís esbiaixat del cap d’Estat, del Gobierno espanyol, del Tribunal Constitucional, del Tribunal Supremo, del Tribunal de Cuentas, del cap general dels Exèrcits, del comandant de la Guàrdia Civil, del director de la Policia Nacional. Massa caps i massa tribunals!