Josep M. LlauradóPalma24/06/21 4:01
TW
1

Avancen els partits de l’Eurocopa i es repeteixen els tòpics dels comentaristes, a les televisions i altres mitjans, sobre els equips que hi van jugant. Si et quedes en l’afer esportiu tot és força pla, tret d’alguns moments concrets del joc, però si esbrines un pam més enllà topes amb aparents veritats indistingibles dels prejudicis i estereotips nacionals. Això sí, després, quan acaba al partit, tot queda supeditat als resultats, un fenomen bastant semblant al que ens tenen acostumats els comentaristes i avaluadors de la política. Els alemanys són eficaces i van per feina, els francesos són florits i passen un bon moment, els d’Itàlia són imprevisibles i fanfarrons (i repentinats), a Escòcia els preocupa més la farra que el joc i ja en tenen prou d’emprenyar a Anglaterra, els de Gal·les més o manco el mateix, lluny dels cervells militars de Rússia, mentre que els d’Ucraïna es conformen amb qualsevol cosa que els allunyi del anteriors, i la simpàtica caterva de Txèquia, Macedònia i Croàcia no té res a perdre; els de Suïssa mengen a part, holandesos i belgues, i danesos, suecs i finesos són com indefinits i tranquils: només van pel futbol i no es fiquen en ximpleries polítiques, i Portugal i Turquia són com els cosins pobres i llunyans de la gran família.


I dels de Luis Enrique, què n’hauríem de dir? Ho podríem demanar a la mateixa UEFA, que divulga una mena de guia per als espectadors i afeccionats, explicant els trets més tòpics i comuns de les ciutats on es juga el torneig. En el cas de Sevilla, substituta de Bilbao, parla d’una ciutat on sembla que només mengen pernil ibèric, ningú no s’hi perd el berenar, el salmorejo i les croquetes, i els ciutadans gairebé tenen prohibit botar-se la migdiada i no anar de tapes cada nit. S’hi remata la presentació advertint que «Si tens sort, podràs veure els ballarins al carrer actuar per a tu!», i recordant que a la ciutat hi ha un palau que «encara és emprat per la família reial espanyola». La de Budapest deu dir que és la capital d’un estat que viu en l’autocràcia populista, on persegueixen als immigrants i als homosexuals i on no hi ha llibertat de premsa. Posats a aconsellar els viatgers, comencem per les coses de menjar!