Guillem FronteraPalma21/06/21 4:01
TW
0

Durant uns anys, servidor he estat, amb els Campaner de la impremta Muro, editor de Lluís Maicas. La majoria de les seves obres de més pes s’ha publicat a l’editorial Ensiola. Mentre es matenia aquest estat de coses, he tengut sovint ganes d’escriure sobre Maicas, que ha publicat amb nosaltres dues novel·les, El pes de l’acer i Doble joc de tres; dos poemaris, L’últim alè abans de l’últim alè i Goteres de llum; i dos llibres que es mouen en el que podríem dir-ne dietarisme, L’arsmistici i Teràpies de sedició. Però m’he abstingut d‘escriure sobre el nostre escriptor perquè ho hauria considerat indecorós. En aquestes situacions hem de tirar cap a l’escrupolositat, encara que cada dia vegem néixer relacions perilloses que fan perillar la independència.

Si a aquests títols afegim que, mentre ha estat amb Ensiola, n’ha publicat trenta-vuit més, la majoria breus, el lector que no conegui l’obra de Maicas es pot preguntar per on hauria de començar. No m’atreviria a aconsellar-lo, però el mateix lector pot preguntar-se per què Ensiola li ha publicat els vuit llibres mencionats.

En qualsevol cas, s’hauria d’afanyar a fer camí per l’univers de l’escriptor. Què passa amb aquest autor, que, sempre en el fil de l’excel·lència literària, no és molt conegut a la seva terra? Em sona que el mateix Maicas ho ha fet amb algunes el·lipsis. La resposta: la baixa encarnadura cultural del nostre país, acomodat en un orgullós raquitisme inalterable.
L’experiència em diu que no hi ha gaire cosa a fer. Els artistes, els escriptors del país no beneficiats per la loteria del reconeixement –el primer premi és el reintegrament–, ho poden deixar estar: en el futur no passarà res que propiciï el descobriment de la seva obra, que deu ser el somni secret de la majoria de creadors. Aquests miracles no passen al nostre país, de manera que és ara i no demà quan la ciutadania s’hauria d’atorgar el privilegi de conèixer bé l’obra de Maicas, encara que només sigui perquè els seus llibres són torxes amb les quals podrem explorar-nos nosaltres mateixos i descobrir-nos com i cap a on caminam i a quines distàncies som ara mateix de tots els ports. Començar per on? Per on sia, però puc suggerir Una fosca d’ungles pintades (El Gall editor).