11

Jurídicament sí, òbviament. La llei defineix els catalans com els espanyols residents a Catalunya. Sense més requisits. Tanmateix, i també és obvi, els catalans no viuen l’adscripció nacional com els castellans. No només pel quant i el com del sentiment de pertinença, de sentir-s’hi espanyols o, per tots aquells que no ho volen esser, que són majoria en el Parlament; si no també per quelcom més pregon, per viure una altra cultura sociopolítica, idiosincràtica. Per això, en cada polèmica arran del procés xoquen dues cosmovisions. Irreconciliables.

Una àmplia majoria de catalans, convençuts com estan que el procés independentista és pacífic i democràtic, troben la repressió injusta i són favorables a l’amnistia. En canvi, la immensa majoria d’espanyols són contraris furibunds de l’indult. Consideren als líders condemnats uns delinqüents abjectes i volen castigar Catalunya per haver gosat atemptar contra la Unitat (el territori, el mapa, el que en queda de l’imperi). Que se’ls demani perdó. Dic Catalunya perquè al cap i a la fi els líders complien el mandat del seu poble: se’ls castiga en representació, a efectes pràctics i d’escarment.

I Catalunya no demana perdó. Però Sánchez sap que arriba el moment de les instàncies internacionals. El Consell d’Europa debat a final de mes la proposta del comitè de drets humans que insta Espanya a alliberar els presos polítics. A la Cort d’Estrasburg ja hi han entrat els primers recursos. I tenim el pronunciament del Tribunal de la UE sobre la immunitat dels eurodiputats (que Espanya pretén ignorar) i el dictamen de Nacions Unides i la negativa de tribunals alemanys, belgues, suïssos i britànics a autoritzar extradicions per causes polítiques.

Així i tot, un PSOE amb majoria absoluta probablement assumiria el reny internacional (això no regira gaire a un nacionalista espanyol) i s’uniria als seus col·legues del 155, conscient del cost polític de qualsevol gest als catalans. Però no la té, així que mira de justificar l’indult a la manera tradicional de la magnanimitat espanyola: després de bombardejar Barcelona cada 50 anys, toca perdonar als catalans... per haver-los hagut de bombardejar.