Una nova oportunitat per als i les joves

Any 2021. Es repeteix la història, però ara agreujada per una pandèmia sanitària mundial que ha esdevingut en una crisi social i econòmica ben delicada.

En realitat, fa més d’una dècada que la història es repeteix. La dificultat per independitzar-nos ens té als joves immersos en una crisi professional i personal, a la qual ara s’hi afegeix el cop duríssim de la pandèmia de la COVID-19 sobre els objectius, aspiracions i els somnis de tota una generació. Tot i el paraigua dels ERTO –que ens evita una caiguda pitjor–, les conseqüències d’aquesta crisi sanitària han calat especialment entre nosaltres, el jovent, acostumat ja a la temporalitat i als contractes a temps parcial, a una teranyina inestable que ens impedeix començar a caminar i construir la nostra pròpia vida i dibuixar expectatives de futur.

La precarietat laboral dels joves s’ha convertit en un problema crònic. Ha esdevingut un obstacle permanent que ens fa impossible desenvolupar el nostre projecte vital i que ens dissuadeix de fer apostes valentes i decidides per aconseguir les nostres pròpies metes. L’absència d’un treball amb unes condicions dignes, juntament amb la dificultat d’accés a l’habitatge –com a conseqüència també dels sous precaris– condueix a aquesta difícil emancipació. Com a cúmul de totes les pedres, el Consell de la Joventut d’Espanya, a finals de l’any 2020, va advertir que els joves hem de destinar el 93 % del nostre sou al lloguer d’un habitatge. Això és 3 vegades més del màxim que es recomana, que és d’un 30 %. Doncs bé, qui és capaç d’assolir independència davant d’aquesta estadística? Les xifres recollides per l’Observatori d’Emancipació Juvenil reflecteixen una situació preocupant: els joves que viuen emancipats només representen el 17 % del total. Aquestes són les pitjors dades des de 2001.

Els socialistes, com hem fet sempre, seguirem acompanyant la gent jove perquè aconsegueixin fer realitat el seu projecte de vida. Hem de seguir adoptant polítiques que els empoderin, que reforcin l’accés a un habitatge, invertir en formació, consolidar projectes com el SOIB Jove, crear nous models d’accés a la funció pública, etc.

Amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya s’obre una porta més; no hem de perdre l’oportunitat de travessar el llindar i aprofitar els fons Next Generation EU. Ara és el moment per a un pla de xoc que faci que el camí dels joves sigui aquell que ens mereixem, perquè ningú no quedi enrere i s’erradiqui d’una vegada aquest bucle de precarietat en el qual fa massa temps que estam atrapats. Tot això no serà possible de no ser que l’acció política i la societat ens donin suport, que caminin al nostre costat. És molt important estar units davant d’aquesta roda, per derrotar aquestes dificultats que, ara per ara, condicionen tot allò que ens envolta. El nostre present i el nostre futur depenen de tots i totes.