És summament preocupant el nombre elevat de personal contractat per l’administració pública. Massa sovint, tal fos un virus contagiós, s’estén una febre per crear càrrecs nous i col·locar gent nova.
A causa d’aquest fet, els efectes són els següents: 1) Hi ha més personal amb sous públics que el necessari, el que fa sospitar que la contractació es fa més a benefici dels partits que de l’Estat. 2) Una oficina a la que hi manquen uns pocs treballadors, els que hi ha acceleren una mica i se’n surten, però una oficina a la que en sobren no produeix agilitat sinó ineficàcia. 3) Els que sobren no es dediquin a no fer res, sinó a inflar la botifarra administrativa afegint als protocols més i més condicions i requisits. En conseqüència, el ciutadà no comprèn que de cada vegada: a) en lloc de simplificar, es compliquin els procediments; b) en lloc d’agilitzar, es retardin les solucions; c) en lloc d’abaratir, augmentin els costos. Al nostre país hi ha excés de departaments, assessories i secretaries, i, per això mateix, d’impostos.
És la història, repetida, que contava el padrí: –I què fa Rafel a la Sala? –Ven segells. –I per què ven segells? –Perquè la Sala ingressi els doblers que costa el sou de Rafel.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.