Si un no s’ha sentit algun cop a la vida un impostor, probablement ho sigui» (Horaci) Així, com un impostor, se sent moltes vegades un servidor redactant el Jardins d’altri, amb trossos manllevats d’altres bandes. Però vagi per en davant que m’estalvií allò que deia Sòcrates: «Quan el debat s’ha perdut, la calumnia és l’eina del perdedor».
«Tot el que un ha oblidat, demana ajuda en els somnis» (Elies Canetti). Deu ser veritat perquè conta Patrícia Highsmith a la seva Autobiografia: «Vull fer un brindis per tots els dimonis, per les luxúries, passions, avarícies, enveges, amors, odis, estranys desitjos, enemics reals i irreals, per l’exèrcit de records contra els que lluito i que no em deixen descansar». No li vendria malament el que diu Jan Potocki. « Que Déu, si existeix, tengui pietat de la seva ànima, si en tenia».
Churchill: «Tota Europa esta envaïda per l’exèrcit alemany, excepte Espanya que està envaïda pel seu propi exèrcit.» Me ve al cap que no sols per l’exèrcit sinó també, molt abans, per la Guàrdia Civil. «¡Oh ciudad de los gitanos! / La Guardia Civil se aleja / por un túnel de silencio / mientras las llamas te cercan.» (Federico García Lorca, Romance de la Guardia Civil Española del Romancero gitano, 1928). Lorca usa registres diferents, se posava grandiós a vegades, d’altres baixava a ran de terra: «Por tu amor me duele el aire, / el corazón / y el sombrero. / ¡ Ay qué trabajo me cuesta / quererte como te quiero!» (Canciones andaluzas). Això del capell sí que se podria ben bé dir una llicència poètica. De totes maneres recorda Alexandre Dumas: «L’amor és Física, el matrimoni Química». I postil·la Nikos Kazantzakis: «La tendresa és la resposta de la passió».
Woody Allen a Somnis d’un seductor prova de lligar amb una al·lota a una galeria d’art, s’hi acosta i després de parlar de pintura li demana: «Què fas el dissabte a vespre?» «Suïcidar-me!» li respon l’al·lota després de mirar-lo de d’alt a baix. «I el divendres?» insisteix ell... Feia gala del que deia Wilde: «El plaer és l’únic per al qual s’ha de viure. Res no envelleix com la felicitat». Malgrat segons Anton Xejov: «Quan la gent és feliç no s’entem de si és estiu o hivern». Però el que sí és cert, com diu Graham Greene, és que «Molt en el fons de nosaltres mateixos sempre tenim la mateixa edat». Però, una altra vegada Wilde. «Els vells ho creuen tot, els de mitjana edat ho sospiten tot, els joves ho saben tot». Una vida per atènyer el nostre destí encara que com diu Jim Stempel a American Rain: «El destí no és cap on vas, sinó on vas a parar». Sedassem els nostres records per ser més feliços, encara que «la nostàlgia és, per definició, un record fals» (M. Rodríguez Piñero). Té solució (un altre pic Wilde): «Estimar-se a un mateix és el començament d’un idil·li que durarà tota la vida».
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
M'estranya la cita de Churchill, perquè savia molt bé l'exèrcit alemany tampoc era a Suïssa, Suècia, Irlanda, Portugal, etc. Ho dic per que hom attribueix moltes cites al Churchill.