Pere Antoni PonsPalma22/05/21 4:01
TW
2

Cada vegada que l’interminable conflicte entre Israel i Palestina es crispa, s’encalenteix o directament esclata, em dic tres coses a mi mateix: 1) vés alerta amb el que n’escrius o en dius perquè és un tema molt embolicat i ja són legió els que en parlen sense tenir-ne ni idea; 2) que estrany que, més enllà dels detalls de la difícil concreció geopolítica de la cosa, siguin tan pocs els que avui defensin que l’única solució mínimament raonable al conflicte sigui la dels dos estats, la creació d’un estat palestí en convivència amb l’estat d’Israel; i 3) queda’t per tu el teu fatalisme incurable i no diguis gaire fort el que penses realment sobre el tema, a saber, que l’actual conflicte té com a fonament dues tragèdies absolutes, la Xoà i la Nakba, i que sobre tragèdies absolutes és impossible construir mai res. Tot això és el que em dic, però no es pot no dir res sobre allò que tothom parla.

Així que aquí va una breu bateria d’opinions i observacions sobre el tema impossible: a) els palestins són víctimes de tota mena de crims de guerra des de fa dècades; b) a més de víctimes d’Israel, els palestins també són víctimes dels seus dirigents més extremistes (ara, l’organització terrorista islamista Hamàs) i han estat usats en la seva misèria per molts estats àrabs enemics d’Israel; c) tenint en compte l’antisemitisme secular i brutal dels europeus, els palestins paguen unes culpes que els jueus ens haurien d’haver cobrat a nosaltres; d) si els jueus no disposen d’un estat propi que els defensi i els aculli, tard o d’hora tornaran a ser marginats, perseguits i exterminats; e) massa sovint se’ns escapa que el conflicte entre Israel i Palestina sovint és usat per israelians i palestins per dirimir lluites intestines pel poder; f) una de les grans amenaces per al futur d’Israel és la deriva fanàtica d’una part dels seus ciutadans –ultraortodoxos, extrema dreta, colons– i, encara més greu, de les cessions que l’estat els fa; g) que la causa palestina susciti adhesions inflamades per part de gent que no ha dit mai res sobre la guerra de Síria, sobre la fúria exterminadora turca, sobre les atrocitats de la Xina i sobre tantes altres injustícies del món, és repugnantment sospitós; i h) amb la història bruta i fastigosa que arrossegam, més valdria que els europeus procuràssim no anar pel món donant lliçons que són d’una arrogància tan ridícula com maligna.