La Declaració Universal de Drets Lingüístics fa 25 anys. Recull l’escarida regulació del dret internacional i la jurisprudència iushumanista sobre minories lingüístiques i drets personals (el dret al nom, al libèrrim ús privat...), però va més enllà, amb una distinció molt pertinent entre comunitat lingüística, que té una base territorial, un «poble», i grup lingüístic, que poden ser diversos en un mateix territori.
Clau de volta del sistema és el concepte de «llengua pròpia», el reconeixement d’un estatus específic a l’idioma de la comunitat històrica. Concepte d’especial rellevància a les Illes Balears perquè entre nosaltres és dret positiu. La Declaració té suport científic i de la Unesco però no té rang de tractat. Aquí, en canvi, tan bon punt com disposàrem d’un Parlament, una de ses decisions polítiques bàsiques, «constitucionals», va ser proclamar el català, llengua pròpia de les Illes Balears.
Els qui xerram mallorquí a Mallorca no som un grup lingüístic més, una minoria indígena, sinó els parlants de la llengua del país, la de tots els que en volen formar part.
Però no ens ho posen fàcil. La dependència política trastorna la situació del català, amb rebaixes a l’oficialitat, amb tensions quotidianes i episodis de vexacions. Als complexes lligats a la persecució històrica, s’hi afegeix una actitud colonitzadora i malsofrida, sovint liderada per l’Estat i tots els seus poders, que combaten la idea de llengua pròpia, tement el seu caràcter legitimador i generador d’autoestima, des del menyspreu a les comunitats lingüístiques sense Estat.
Especialment delicat per al futur, per a la cohesió, és el missatge als nouvinguts de què només els cal el castellà. Que la llengua del país que els acull, els serà una nosa, un enfit. Quan arreu del món s’insisteix, lúcidament, que la integració passa per la llengua (a Castella també, clar). Sort de l’escola i l’empenta dels docents.
Itàlia celebra el 700 aniversari del Dant , li fan festes com a forjador de l’italià. El centenari anterior serví d’inspiració a cappares de la Renaixença, que el citaven amb polissoneria: «Vergonya eterna a aquells que, menyspreant el seu idioma, alaben el dels altres.»
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
No entiendo como estos defensores de lo catalán no se cansan nunca de sus imposiciones. No se dan cuenta que lo único que consiguen, al usar la lengua como un arma de imposición, es generar más aversión hacia ella? a parte de que aquí som mallorquins mai catalans!!!
@siset imagin que aixó de que "el foraster és una llengua" t'ho han dit a s'UIB. Coneixes un tal Joan Josep Amengual (Mancor 1793-Binissalem 1876) filòleg, poeta i polític que va publicar l'any 1835 sa "Gramática de la lengua mallorquina" i és dos toms dès diccionari Mallorquín-Castellano-Latín? Supós que no. Supós que aquestes nimiedats no s'ensenyen a s'UIB... «Vergonya eterna a aquells que, menyspreant es seus idiomes (mallorquí i castellà), alaben el dels altres (català)».
IdòJo tampoc sabia que hi hagués una llengua anomenada "mallorquí", però segons tu és una llengua, per tant, el foraster o el murcià també ho és, no? La lingüística és una ciència, els principis de la ciència s'apliquen per igual
@siset, foraster? Jajajajajajajajaja No sabia que existís una llengo anomenada "foraster". I tu que saps si sempre xer en mallorquí o en castellà? Tu qui ets per dirme en quina llengo he de xerrar? Mallorca: 100% castellanohablantes, 85% xerram mallorquí, 0% catalanoparlants... t'agradi o no. «Vergonya eterna a aquells que, menyspreant es seus idiomes (mallorquí i castellà), alaben el dels altres (català).»
@idò, si entens que el mallorquí i el català són distints, aquí no es xerra el castellà, es xerra el foraster, una llengua distinta. @angelcansino, per favor, vols defensar el mallorquí xerrant-lo? sempre utilitzes el foraster
Ja hi tornam amb es títol d'analista... "Una de ses decisions polítiques bàsiques, «constitucionals», va ser proclamar el català, llengua pròpia de les Illes Balears"... s`i té un nom: traició. "Sa dependència política trastorna sa situació des mallorquí, amb negacions de s’oficialitat, amb tensions quotidianes i episodis de vexacions (tensions i vexacions, no per part de sa gent des poble, si no per part de ses institucions)". "Als complexes lligats a sa persecució històrica, s’hi afegeix una actitud colonitzadora i malsofrida, liderada per es Govern Balear i tots els seus poders, que combaten sa idea de llengo pròpia, tement el seu caràcter legitimador i generador d’autoestima, des del menyspreu a ses comunitats lingüístiques ¿sense Estat?". Per cert, sa seva idea de país queda molt, però que molt enfora de sa idea de país que tenim es 90% des mallorquins... «Vergonya eterna a aquells que, menyspreant es seus idiomes (mallorquí i castellà), alaben el dels altres (català).»
Cualquier acción tiene una reacción y la reacción a la IMPOSICION de este dialecto ARTIFICIAL de Fabra, creado con Gramáticas y diccionarios BALEARES Y VALENCIANOS....es: NO LO USAREMOS....por mucho chantaje que te impongan para trabajar en la administración.....Después siempre están los COLABORACIONISTAS, personajes muy felices mientras el MALLORQUIN LANGUIDECE.....SON POCOS PERO BIEN COLOCADOS.....(hoy)