0

Dimarts dematí, tot just quan estava començant la jornada electoral madrilenya, Gabriel Rufián , diputat d’ERC al Congreso, va fer un tuit amb la mítica foto de Pere Català i Pic on es veu una modesta espardenya de vetes a punt d’esclafar una esvàstica. La intenció de Rufián era diàfana, i el tuit no podia ser més lamentable. Primer, perquè banalitzava el nazisme –cosa que, d’altra banda, l’espanyolisme duu dècades fent de la manera més infame i barroera–; i segon, perquè ajudava a legitimar aquells a qui pretenia posar en evidència i atacar. M’explic. Quan Rufián recorr a l’esvàstica per atacar l’extrema dreta de Vox i la dreta extrema del PP, el que està fent és posar-los en safata el contraatac argumental més simple: nosaltres no només no som nazis sinó que a més condemnam el nazisme. I és que és vera: ni el discurs de Vox ni el del PP menys liberal conservador i més reaccionari de la història (i ja és dir) són nazis. Vol dir això que no són un perill, que són uns demòcrates exemplars, que la seva ideologia és inofensiva? En absolut. I és en aquest sentit que el tuit de Rufián és, a més d’una indecència i una falta de respecte flagrant per als milions de víctimes del nazisme, una burrada política, sobretot venint del representant d’un partit polític presumptament independentista. ¿Per què Rufián no demostra ser més perspicaç i, en lloc d’acusar Vox i el PP de nazis o de simpatitzants del nazisme, els acusa del que realment són, això és, de ser hereus de l’espanyolíssima Falange i del també espanyolíssim nacionalcatolicisme franquista? O potser no és un problema de perspicàcia sinó de comoditat? Crec que la cosa va per aquí. Rufián, i tants altres com ell, tant d’ERC com de Podemos i del PSOE, opten per la comoditat –una forma desidiosa de populisme– d’acusar Vox i el PP de nazis, o feixistes, perquè així s’estalvien haver de fer feina per desmuntar les estructures i els entramats de poder que dominen l’Estat, un estat amb deficiències seculars, amb un autoritarisme enquistat en el seu cor més profund i amb unes dinàmiques i una concepció de la justícia, la pluralitat i l’espanyolitat directament heretades de la dictadura franquista. Les passades eleccions confirmaren que Madrid és la capital més reaccionària de l’Europa occidental, però no ens enganyem: l’Estat espanyol no necessita estar en mans de feixistes per ser autoritari i criminal.