Una modesta petició

Vaig recordar que d’al·lot, als anys 50 i 60 del segle passat, a molts locals públics, cafès, recintes esportius, escoles, etcètera, hi havia penjat un cartellet que deia: «Si eres español, habla español». Una vegada, amb un amic meu anàrem a jugar a bàsquet a Alaró. Només acabats d’entrar a la pista, en Biel es va dirigir a mi en castellà, i ho va fer durant una bona estona, fins que li vaig preguntar per quin motiu ho feia. Ell em va replicar alçant els ulls: «Que no has vist el lletrero ?» El lletrero no era cap altre que el de «Si eres espanyol, habla español». Li vaig dir que no fes de beneit i que me xerrés amb el mallorquí de sempre.

Més endavant, quan em vaig casar, férem el viatge de noces pel sud de la Península, des d’Alacant fins Extremadura i tota Andalusia, fent estada principal a Sevilla. A cap indret on entràrem, a les diferents pensions, restaurants o benzineres, no vaig veure cap cartell que ens impel·lís a parlar espanyol. Es veu que en aquelles contrades no calia. Sort, perquè si hagués estat així, na Maria i jo ens hauríem vist obligats a comunicar-nos en castellà. Vaja luna de miel que hauria estat aquella!

Ara estic pensant que els funcionaris espanyols, uniformats o no, ho tenen fàcil per fer-nos parlar en castellà a tots els mallorquins. La coartada és ben senzilla: basta que ens facin ‘una modesta petició’ de «por favor» i mostrar-se falsament educats. Fins aquí hem arribat!