Josep M. Llauradó28/04/21 0:00
TW
0

Ha hagut de ser la directora nascuda a la Xina Chloé Zhao qui mostràs al món, amb ‘Nomadland’, els extensos territoris humans i geogràfics devastats pel seu sistema econòmic i el desemparament de l’estat, i han hagut de ser els afeccionats britànics els que mirassin de fer creure al món que el futbol és seu, una ingenuïtat olímpica, com si els ciutadans dels Estats Units pensassin que el sistema econòmic és seu. La directora (i guionista, productora i editora) que s’ha endut l’Oscar d’enguany podria aprofitar les imatges dels hooligans britànics, i alguns, pocs, d’altres països europeus, per clonar el seu film i concentrar, en imatges i sons, la dura realitat dels que somnien ser propietaris dels clubs que els entretenen, que els animen a travessar cada setmana fins al paradís de la jornada de Lliga i a conversar amb els col·legues de credo. Perquè per a molts ciutadans, les peripècies esportives i econòmiques dels seus clubs de futbol donen sentit a llurs vides molt més que qualsevol altre fanal.

Zhao s’ha endut l’Oscar amb una pel·lícula que no canviarà un mil·límetre el panorama econòmic dels Estats Units, ni d’enlloc, tret de la petita convulsió dins el sector del cinema. I no cal veure la seva creació per confirmar que els ciutadans no controlen els governs ni, molt menys, la potència de les empreses que dominen l’escenari econòmic, més enllà dels petits actes de fe que impliquen donar-les, o manllevar-les, un parell d’euros. Ben igual que els afeccionats, i ni tan sols els socis, no poden controlar els clubs que admiren i estimen fins al punt de creure’ls de la seva propietat, emocional, si més no. Amb aquest fracàs de la Superlliga que ja veurem com acaba, els amants de cada equip han confirmat que són una mena de proletariat que somia democratitzar l’activitat política del seu club (i també del seu estat?), i han acabat confirmant, com era previsible, que no governen l’objecte del seu amor més enllà del que els compradors governen les empreses en les quals consumeixen. Això sí, del seu club obtenen un rèdit emocional, una forma superior d’energia que ben segur algú ja està, ara com ara, mirant com podrà cobrar-se en un futur proper.