Joana Maria Escartín27/04/21 4:01
TW
0

Pronunciar dellonar me fascina, me captiva. Dellonar és una paraula molt nostrada, una succesió harmoniosa de vocals. L’any 2007 vaig publicar un article sobre dellonar aUltima Hora. Però no me vaig decidir a filosofar sobre aquest particularisme mallorquí. Els illencs d’una certa edat consideram dellonar un verb regular més i ho conjugam com tots els verbs de la primera conjugació. Així és la nostra desimboltura mediterrània! Vegin, ‘Arrib a casa, el dia declina i fa una calorada insofrible. M’escapolesc cap a l’habitació amb l’intenció de despullar-me. Deix caure la brusa, els sost… Però què fas Manel! No me toquis els dellonsis, estic encesa!’ És fabulós, amb una paraula que no vol dir res, ho deim tot.

Els mallorquins tenim fama de ser els reis de la inconcreció. I tot, per frases com ‘ja te cridaré’. Vostès me perdonaran, però a mi me sembla ben clar: ja te cridaré, quan em vengui bé! Un altre. Quan mos topam amb un conegut pel carrer, mos acomiadam amb un lacònic: ‘mos veim’! Els jovenets demanen, però a on?, quan? Ei, no mos deixoneu!, contestam.

La creativitat mallorquina no té parangó! Dellonar és polivent, s’aplica a tantes coses i situacions com volguem. És una espècie de jòquer, de tapaforats. A més, per molt grossa que la diguem, ningú mai no mos podrá censurar. Dellonar no és ofensiu, no és humiliant, no és injuriós. Però podem fer que els dellons li caiguin a terra a més d’un, figuradament, clar. I si en plena polèmica mos repten amb molt mala intenció, podem contestar circumspectes: no me dellonis més, per favor. Podríem acabar deixonant i això m’esglaia.

El català és el meu idioma matern. Parl, escric, estim i dellon en català. En públic, sempre m’exprés en català, és el meu compromís amb la meva llengua. I parl, llegesc i dellon en tots els idiomes que conec i puc. Però sempre s’ha de saber canviar de registre. No és el mateix impartir una conferència per adults o una clase universiària a alumnes de 18 anys; escriure un article per una revista científica o un article d’opinió de prensa per un públic massiu com aquest. Molts mallorquins utilitzam dellonar en les nostres converses quotidianes. I avui no vull ser trascendent, desig dellonar simpàticament amb vostès.