TW
0

D’estudiant, aviat prenia les mides a cada professor. De professor, aviat vaig haver d’aprendre que els alumnes m’havien pres les mides a mi. Qui comunica alguna cosa, a la vegada es comunica a si mateix. El periodista no pensi que només emet les opinions que ell té sobre altres. El periodista és un retratista que, mentre a altres retrata, es retrata ell mateix. Tot comunicador no deixa d’esdevenir un retratista retratat, talment un mòbil que a la vegada que posa l’objectiu fotogràfic a la banda on existeix la realitat, el posa a la banda on ell es troba.

D’altra banda, el lector coneix d’una hora enfora l’informador que habitualment llegeix perquè ja sap de qui parlarà malament i a qui aixecarà monument. Per què, doncs, persisteix en llegir la comunicació? Als lectors, igual als oients, els fa feliços assegurar-se que pàgines i pantalles pensen com ells, la seva ideologia queda així ratificada. Però, s’estableix cap tipus de relació comunicativa entre un que es ven a si mateix i un que es compra a si mateix? Sorgeix cap comunicació entre dos selfies que es cliquen de front? El selfie no comunica, s’auto-agrada. És el que es confirma en sessions parlamentàries i tertúlies televisives en les que queda prou evidenciat que cadascú queda auto-encantat d’haver-se auto-conegut.