0

Que me perdonin els lectors més erudits, perquè sembla incorrecte utilitzar el prefix súper de forma autònoma. Entendreu que aquesta setmana ben bé podria denominar-se la ‘supersetmana’ i que el debat s’ha centrat en la ‘superlliga’ i en la campanya electoral de les ‘supereleccions’ autonòmiques de la regió de l’altiplà central. Entre la Porta del Sol i el Passeig de la Castellana passen coses que regiren, en un temps que tot ha de ser súper, impactant, elèctric i extraordinari.

Frivolitats al marge, el projecte de la Superlliga europea potser és una imatge real de l’estat de món que habitam. Servidor observa, analitza i extreu algunes conclusions, tot sabent que ningú no acaba de tenir ni tota la informació ni totes les claus d’interpretació d’allò que està passant. La superproposta s’ha presentat com un enginy per salvar el futbol professional i per auxiliar un dels grans nínxols de negoci del segle XXI. I aquest projecte ambiciós i grandiloqüent s’ha desplomat com a conseqüència de la reivindicació i l’oposició dels seguidors, actors imprescindibles en aquesta passió compartida denominada futbol. Empreses gegantines i empresaris presumptuosos han acabat demanant perdó als socis i seguidors, reconeixent que en la religió del segle XXI els fans són bàsics. Enmig de la tempesta, Mendilibar entrenador humil, trainer d’un club popular com és l’Eibar, ha retratat la realitat social que explicaria accions tan desproporcionades com la que s’acaba de viure. Mendilíbar ha dit, referint-se als espanyols, «aquí som ànimes que feim allò que ens diuen els que més tenen». De fet, la resistència ha vingut de col·lectius que valoren les identitats.

La Copa d’Europa, al seu moment, fou un producte originari del Passeig de la Castellana, de Madrid, i molts pocs la vinculen a una dictadura ni al desenvolupisme franquista, sinó més aviat al projecte d’un europeisme jove que creixia al voltant d’un mercat comú europeu. Els socis i afeccionats dels seixanta ja no comanden en les societats anònimes esportives, ara adquirides per franquícies i fons d’inversió de naturalesa diversa. Però aquests dies els fans s’han mobilitzat i han demostrat que continuen manant en el futbol i desitgen que continuï aportant la passió que ha caracteritzat i impulsat aquest joc a les dimensions que ha arribat a assolir a nivell global. Amb un mínim de pancartes al carrer s’ha frenat una iniciativa promoguda en els despatxos, tot demostrant que el futbol manté, encara, l’esperit socialitzador, popular i proletari, que impulsà i engrandí la seva pràctica des dels orígens fins el dia d’avui.