0

El Barça ja té a les vitrines una nova Copa, l’anomenada del Rei, que en els àmbits futbolístics està més devaluada que una de conyac a granel. Tanmateix, sembla que acaba de tocar amb un dit al cel, el Barça, de manera que Laporta va aprofitar els moments d’eufòria per anunciar amb so de bombo i platerets que s’encetava una nova època. N’està segur el president...? Si per una deferència dels dos grans equips madrilenys amb Catalunya –atès que l’Espanya de l’esquerra borbònica manté els catalans en règim de pa eixut–, el Barça també acaba guanyant la Lliga, s’haurà d’empassar Koeman qui sap fins quan. I amb Koeman pot haver-hi un Barça guanyador, però no triomfant. Koeman té mentalitat de sotsoficial xusquer i tot i que serveix per a posar la tropa a cavar trinxeres, difícilment podrà dirigir un exèrcit a la glòria. L’únic contrincant d’un pressupost similar al qual s’ha enfrontat el Barça enguany, el PSG, el va eliminar de la Champions per un rotund 5-2.

En canvi aquesta Copa del Rei –tan desitjada pel culés que ni si fos el Sant Greal...!–, s’ha guanyat fent ús de l’èpica. Va necessitar la pròrroga per a eliminar el Cornellà i el Granada, i sols va aconseguir vèncer la resistència del Sevilla quan passaven cinc minuts del temps reglamentari. No cal dir que després de cada eliminatòria tot foren flors i violes, quan la crítica mordaç era més que justificada si tenim en compte que el preu de les botes de Messi puja més que el sou anual de tota la plantilla del Cornellà. Tant se val. A parer dels seguidors tot allò que sigui sumar ha estat digne de lloança, perquè consideren que l’equip es troba en transició. Però en transició cap a on? Els culés entenen que transició vol dir aproximar-se al guardiolisme tant com sigui possible. Aleshores s’haurien de demanar si Koeman és el mànager adequat per a intentant-ho. I la resposta probablement seria negativa. El Barça és un equip que ha de guanyar, ha de convèncer i, sobretot, ha de tenir capacitat de meravellar. Per això sempre ha tingut jugadors diferents. De Samitier a Kubala o Mendonça, de Xavi a Iniesta, de Cruyff a Messi. Pot entendre aquesta concepció del futbol Koeman? Dubtem-ho. S’ha passat la temporada volent engegar a dida Riqui Puig, que és un compendi de la màgia barcelonista de tots els temps. I ara és a punt d’aconseguir-ho. Considera que un títol assolit davant un rival que no havia acabat la son, li dóna dret a exigir el cap de Riqui en una plàtera. Laporta tindrà la darrera paraula. Més que la renovació de Messi –que, tot i que no penja d’un fil per una qüestió de diners, s’acabarà resolent amb diners– el seu primer gran repte, allò que ens permetrà saber quin Barça vol, passa per decidir el futur de Riqui Puig.