Per a la llibertat

El dilema se presenta com a conjur contra les aberracions del comunisme al segle passat, però, en realitat, furga en el foc colgat de l’adoctrinament franquista: els ‘rojos’ com a culpables de tots els mals. En una accepció de rojos que inclou tots els defensors de les llibertats. Que ho pagaren a un altíssim preu personal: «Para la libertad, sangro, lucho, pervivo», cantava Hernández , captiu.

L’exabrupte vol presentar Ayuso com alternativa a les doloroses mesures per la COVID. Mesures semblants a les adoptades per Johnson o Merkel . O Núñez Feijóo . O com a defensora numantina... dels pisos buits. Però sobretot és el recurs al rebregat maniqueisme amics-enemics.

El clàssic de Rawls Una teoria de la justícia compleix 50 anys en el centenari de l’autor. No sé si Ayuso l’ha llegit, però no descartem que Casado n’acrediti un màster (virtual). Rawls hi justifica uns drets humans bàsics, inalienables, no sacrificables a «raons d’Estat», ni a la nació, ni a la revolució; i de l’axioma «tots els ciutadans són lliures i iguals» n’extreu una conseqüència lògica: només són justes les desigualtats que resultin d’una igualtat d’oportunitats. I només si contribueixen a corregir la desigualtat.

Llibertat, igualtat i fraternitat en relació copulativa, no disjuntiva.

L’esquerra fidel al seu compromís amb la llibertat s’entén a si mateixa com un arsenal d’eines per remoure els obstacles amb els que la desigualtat la mortifica, i l’enterra. Aleshores la pregunta «justícia social o llibertat?» esdevé absurda. Malintencionada. Desconfiem-ne

Precipitat natural de la llibertat és la democràcia, ergo el pluralisme, que exigeix respecte i un cert afany de concòrdia. El que sobra és odi i fanatisme dogmàtic. I repressió i presos polítics.

Llibertat, i tant!, Sra. Ayuso: Llibertat sempre. In fieri. Per a tothom, no per a uns quants. I, corol·lari de la llibertat dels pobles, el seu dret a l’autodeterminació.