Josep M. Llauradó21/04/21 13:07
TW
0

El desafiament és esfereïdor i suposaria un estrès insuportable, per la intrusió al torrent sanguini d’adrenalina i glucocorticoides, per a qualsevol tret de Superman en l’època jove. Però el nostre heroi és un tertulià i no té por de res: tant se val que li plogui l’amenaça que els pròxims minuts haurà de parlar de la crisi agrícola (o migratòria) amb el Marroc, de la llei que regla la intervenció dels fiscals a Honduras, de qualsevol afer econòmic o polític, dels canvis en la privacitat que s’anuncien a Telegram i/o de la polèmica generada pels drets d’autor d’El senyor dels anells. Perquè ell sospita amb seguretat que els oients van tan peixos com ell del tema. Darrerament s’hi ha afegit, a la cataracta d’imprevisibles afers que li plantejaran al llarg de la tertúlia, el previsible assumpte de les vacunes per afrontar la pandèmia de la COVID-19, però cap problema, cap temor, cap neguit. Ell, o ella, parlarà tot el temps que li concedeixin no tant el presentador o moderador sinó els rivals col·legues en la tertúlia. I es mourà entre els avantatges i millores dels vectors virals tradicionals i/o de l’ARN missatger amb la naturalitat amb què parlaria de la dieta hipocràtica o del mesmerisme: tota.

És fàcil identificar els contertulians que es repeteixen a la ràdio i la televisió, no tant perquè sempre siguin els mateixos sinó perquè la devaluació del llenguatge polític s’ha estès a tot territori del coneixement, i només en les illes especialitzades i remotes dels especialistes i els autèntics experts el personal parla, entre ells, sabent de què. A les tertúlies, en absolut. És igual fer un pronòstic sobre el ritme de vacunació, el creixement del PIB, la solidesa legal de l’autoritat del Canal de Suez o els favors fiscals als parcs eòlics. Ningú no comprovarà les afirmacions dels tertulians, per complet inofensives, i el paroxisme de l’opinió ja fa temps aconsella que posats a triar els productors de ràdio i televisió haurien de fer-se amb els més divertits, sobretot als mitjans públics. Poses ‘tertulià’ al Google i no aturen els vídeos còmics, i en aquests temps de rabior i incertesa, un cop certs que els autèntics experts faran llur feina, què més podríem demanar.